Turisme i oci aporten a les comarques de Lleida més de 1.200 milions a l'any

El Valor Afegit Brut que generen el turisme i el lleure a les comarques de Lleida supera els 1.200 milions d'euros, dels quals 700 són d'allotjament i restauració. El turisme és, a més, una de les principals activitats en comarques com Aran (35,6% de l'economia depenia del turisme), el Sobirà (32%) o l'Alta Ribagorça (27,5%).

L’aportació del turisme i el lleure a l’economia de les comarques lleidatanes supera els 1.200 milions d’euros a l’any, en termes de Valor Afegit Brut, i també els 1.500 milions quant a Producte Interior Brut (PIB, això és, VAB menys impostos indirectes). Un estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL va xifrar en 863 milions d’euros l’aportació del turisme i el lleure al VAB total de Lleida el 2014.

Francico García, geògraf i coautor d’aquest estudi (ara professor a la Universitat Europea de Madrid), analitza actualment les dades provincials i ha conclòs que el 2019 el VAB turístic i de lleure es va situar en 1.288 milions. L’any següent va caure, amb la Covid, a 1.030 milions i el 2021 va ser, segons dades provisionals, de 1.225 milions. Va assenyalar que equival al 10% del VAB total a Lleida.

El Patronat de Turisme de la Diputació afirma en canvi que l’aportació del turisme és més gran i assoleix el 12% del PIB. García defensa que aquestes xifres “corroboren que aquest 2022 es constatarà la recuperació plena dels valors pre-Covid, fins i tot superant-los” en el turisme interior, el principal sol·licitant a Lleida.Aquesta estadística cobra una especial importància en un moment de debat sobre les economies locals i la seua sostenibilitat davant de l’arribada de projectes com els Jocs Olímpics d’Hivern que podria acollir el Pirineu el 2030. Aquests informes detallen la importància del sector turístic en zones com la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça o la Cerdanya, tant al seu vessant lleidatà com a Girona.

En aquestes, el turisme i el lleure generen el 35,6% de l’economia (Aran); el 32,4% en el cas del Sobirà; el 27,5% a la Ribagorça o el 23,7% en els sis municipis de la Cerdanya lleidatana. L’estadística té en compte el valor de la producció de l’hostaleria i la restauració, del lleure, la cultura, l’entreteniment, l’esquí o el cine, també el transport i les agències de viatges i no inclou impactes indirectes del turisme com la construcció (també d’hotels o segones residències) o les compres dels viatgers en les destinacions turístiques.

Tuixent-la Vansa, paratge del múixing després de l’esquíEl contacte amb la naturalesa i l’amor als gossos són les bases del múixing, una activitat que guanya adeptes cada any.

Les pistes forestals de l’estació d’esquí de Tuixent-la Vansa són escenari, des de l’inici de la pandèmia, d’aquesta activitat. L’empresa Cau de Llops, ubicada al refugi de l’Arp, organitza activitats tot l’any entorn dels gossos de trineu. Nombrosos turistes, alguns, grups d’amics o famílies, s’han atansat aquesta Setmana Santa fins a aquest paratge de l’Alt Urgell per conèixer l’activitat d’anar en trineu tirat per gossos.

El transport és diferent a la primavera, quan la falta de neu obliga a canviar el tipus de trineu per un amb rodes, que arrossega un grup de 12 gossos.

Creixement lent però continu i destinació preferida en pandèmiaEl responsable de promoció del Patronat de Turisme de la Diputació, Juli Alegre, afirma que el turisme ha registrat a Lleida sempre una tendència sostinguda a l’alça des de fa anys i que l’impacte que té sobre el PIB ronda el 12% ja que a les activitats directament vinculades a l’activitat turística se n’hi han de sumar altres d’indirectes com les compres o la construcció. El 2020, coincidint amb el primer any de la pandèmia de Covid, el turisme es va contreure, però menys que a la resta de Catalunya a causa de l’oferta de naturalesa i aire lliure del Pirineu i Ponent.

A més, l’estiu passat (2021) i els dos primers mesos d’aquest 2022 el sector (sobretot hotels i càmpings) ha trencat tots els rècords de visitants. Els establiments d’allotjament, juntament amb bars i restaurants, aporten el 60% del valor total de la producció del sector a Lleida (562 dels 933 del VAB del 2016).

Els Jocs d’Hivern obren el debat sobre el model turísticLa possibilitat que el Pirineu aculli els Jocs d’Hivern el 2030 ha obert el debat sobre el model turístic actual i futur a Lleida.

La influència del turisme en l’economia local està fora de dubte fins al punt que en les últimes dècades s’ha convertit en activitat principal en zones com Aran i Sobirà, desplaçant el sector primari. Obert el debat, per a alguns cal buscar alternatives al que anomenen monocultiu turístic. Per a d’altres, si no fos per aquesta indústria l’economia hauria caigut en picat.

Ramon Solsona, gerent de la Federació d’Hostaleria, afirma que el turisme ha aconseguit donar la volta a rendes en crisi i que el model lleidatà no està basat en grans cadenes. Va admetre que hi ha aspectes millorables com el laboral o el de l’habitatge. Per a la síndica d’Aran, Maria Vergés, el debat obert és només ideològic perquè “ja treballem perquè sigui més sostenible”.