Una gran via verda recorre el Sió

Les comarques del pla de Lleida eren tradicionalment lloc de pas per als turistes. Aquesta discreció ha estat severa a la Ribera del Sió a l’estar allunyada de les principals vies de comunicació. A més, és una zona econòmicament estable per l’agricultura, el comerç i la indústria, la qual cosa ha ajudat poc el seu desenvolupament turístic.

Tanmateix, en les últimes dècades, la despoblació l’ha portat a repensar les seues possibilitats turístiques. El 2009 va sorgir una primera iniciativa d’èxit, la Ruta dels Castells de Sió, que va derivar en iniciatives complementàries com la Marxa dels Castells de la Segarra. Ara, quinze municipis, des de Sant Guim de Freixenet fins a Balaguer, han fet un pas més al dissenyar una gran via verda de setanta-set quilòmetres des de l’entrada a Lleida província per Barcelona fins a gairebé el límit amb Aragó per la Noguera: la Ruta Cicloturística de la Vall de Sió.

La iniciativa pretén establir la gent al territori i generar un negoci turístic amb hotels, restaurants o cases rurals. L’itinerari té el seu atractiu en la riquesa de l’arquitectura popular (pous, basses, encluses de pedra, cabanes, torres de guaita, molins o pletes) i també en un rosari de vegetació i de fauna autòctones. També té l’avantatge de ser gairebé verge des del punt de vista turístic.

Bernat Solé, delegat de la Generalitat a Lleida i exalcalde d’Agramunt, destaca el sentit de pertinença a la Ribera del Sió. “A Agramunt [capital d’aquesta subcomarca] ens sentim de l’Urgell, i som part de la Segarra i de la Noguera.” La ruta uneix dos estacions de tren, la qual cosa facilita l’accés als visitants. Des de Sant Guim discorre cap a Estaràs i les Oluges, on es troba la vila closa de Montfalcó Murallat, i des d’allà va a Concabella, que té la seu de les fortificacions medievals, l’exposició permanent de les aus de secà i la seu del centre d’estudi de l’obra i la personalitat de l’escriptor Manuel de Pedrolo.

L’itinerari pels Plans de Sió permet descobrir també perles com el romànic de Sant Esteve de Pelagalls, la Peixera de la Puda o les Pletes de Mont-roig. I entrem a la comarca de l’Urgell per Ossó de Sió, on a Castellnou trobem al centre de la localitat la base d’una torre d’època romana.A tres quilòmetres hi ha Puigverd amb el molí fariner a l’entrada del municipi i les restes de la fortificació a la plaça de l’església. Al costat de Puigverd, Agramunt és el centre neuràlgic de la ruta.

De fet, en l’actualitat es tracta del tram més ben recuperat i senyalitzat de la Ribera del Sió des del Parc de Riella dedicat a Guillem Viladot i la zona lúdica del passeig Mercè Ros que porta fins al pont de Ferro, una de les grans infraestructures del Canal d’Urgell. El recorregut entra a la comarca de la Noguera per Preixens, on comença la zona natural de la Serra de Bell-munt i Almenara fins a Montgai, on s’ha recuperat un passeig per l’entorn del Sió, i segueix per la Sentiu de Sió, on estan museïtzades restes de la Guerra Civil, fins a la monumental capital de la comarca, Balaguer, on uneix les aigües amb el riu Segre.