Alcarràs: La història d'una terra

16 de febrer passat, el jurat del Festival Internacional de Cinema de Berlín va decidir que l’Os d’Or fora per a Alcarràs. D’aquesta manera, la segona pel·lícula de la directora catalana Carla Simón es convertia en el primer film rodat en català a aconseguir el guardó. A més amb un llargmetratge interpretat per actors no professionals i amb accent de Lleida que van superar un extens càsting per localitats del Pla de Lleida en el qual van participar fins a 9.000 persones de totes les edats. L’inici del projecte, però, no va ser fàcil. Després de seleccionar el repartiment, la Covid va obligar l’equip a aturar un any la gravació de la pel·lícula. Però ni la pandèmia va poder amb un projecte que ha emocionat els experts que han pogut veure- la. No va ser fins a l’estiu del 2021 que Alcarràs va començar a veure la llum.

Guanyar la Berlinale va ser la cirereta d’un pastís que va començar a cuinar- se el 2018, quan la proposta de Simón va obtenir el Premi CNC al Millor Projecte, atorgat en el marc del Torino Film Lab, el 2019 el Premi Eurimages al desenvolupament obtingut en el mercat de coproducció de Berlín i la Menció Especial en el Pitch donis Residents celebrat en el marc del Festival de Cannes el mateix 2019. L’Os d’Or serà recordat per les més de 200 persones que van seguir sense perdre’s detall la retransmissió en una pantalla gegant de la cerimònia de lliurament de premis, en rigorós alemany i anglès, fins que just al final, quan es va sentenciar el premi a la millor pel·lícula, es va sentir el nom que tots esperaven. Aquest film, basat en una part de la família de la directora que també cultiva fruita a Alcarràs, narra l’estiu d’una família dedicada a la recollida de préssecs en una població lleidatana. És la darrera collita, perquè el propietari de les terres les dedicarà a un negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar.

El premi aconseguit a Berlín per Alcarràs va traslladar l’èxit de la pel·lícula a tota la província de Lleida aconseguint situar al mapa turístic el nom d’un territori moltes vegades només recordat en temps de neu. Els que més han gaudit d’aquesta fama, però, han estat les localitats on va filmar-se la cinta, que han vist com el seu nom sortia a tots els mitjans i com el turisme i els visitants han arribat a les localitats amb ganes de conèixer el territori i les tradicions de Ponent. I és que fins a Alemanya, acompanyant la directora i els actors, va arribar també una edició especial de melmelada lleidatana en una iniciativa promocional del Patronat de Promoció Econòmica de la diputació de Lleida i Fruita Blanch. Un altre dels èxits aconseguits per la pel·lícula serà la reobertura de cinemes en 14 localitats de Lleida i Tarragona que portaven tancats des de fa més d’una dècada.

Lo Casino d’Alcarràs, per exemple, tornarà a obrir les portes divendres i ho farà per projectar una pel·lícula amb el nom del poble després de tancar en els anys 90, la mateixa època en què va plegar la sala d’Aitona, que també emetrà el film. Així mateix, Torregrossa reobrirà la sala el 7 de maig, després de tancar als anys 80. De la mateixa manera, la pel·lícula es podrà veure a Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Tremp, Bellpuig, Agramunt, Mequinensa, Vielha, Lleida o Montsó, entre altres localitats. Després del triomf estatal i europeu, Alcarràs ja està preparada per a la seva estrena internacional. La plataforma Mubi, experta en cinema d’autor i independent, ha adquirit els drets per comercialitzar-la a Nord-amèrica, Amèrica Llatina, Regne Unit, Irlanda, Turquia i part d’Àsia. A més, també s’entrenarà als cinemes.