La Val d'Aran, la comarca on més creix la renda per habitant
Seguida de l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell, segons les dades de l'Idescat del 2019
Mapa de renda familiar disponible bruta.
L'Aran i el Gironès són les comarques on la renda per habitant va créixer més el 2019, amb un 7,5% (16.900 euros) i un 7,1% (17.600 euros) més respectivament, seguides de l'Alta Ribagorça (16.100 euros), l'Alt Urgell (14.600 euros) i la Terra Alta (14.700 euros), amb increments d'entre el 6,7% i el 6,1%. Les rendes més altes es van registrar al Barcelonès, amb 20.400 euros i un 12,2% per sobre la mitjana catalana, seguida del Baix Llobregat (18.900 euros), el Garraf (18.600 euros), el Vallès Occidental (18.500 euros) i el Maresme (18.400 euros).
Per contra, els increments més moderats es van situar al Berguedà (2,1%) i a l'Alt Empordà (1,8%), segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, que ha analitzat la Renda familiar disponible bruta territorial del 2019, any anterior a la pandèmia.
Pel que fa la renda per càpita en xifres absolutes, la resta de comarques –excepte el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Vallès Occidental i el Maresme– se situen per sota la mitjana catalana, que al 2019 va ser de 18.200 euros. A més, quatre d'elles tenen un nivell inferior al 20%. Es tracta del Baix Ebre (14.500 euros), la Noguera i les Garrigues (amb dues amb 14.300 euros) i el Montsià (13.200 euros).
Els principals components de la renda van créixer en relació amb l’any anterior. Pel que fa als ingressos, la remuneració d’assalariats va augmentar un 5,3%, l'excedent brut d'explotació un 4,4% i les prestacions socials un 6,6%. Pel que fa als usos, les cotitzacions socials es van incrementar un 7,7% i els impostos un 4,2%.
La remuneració d'assalariats va representar un 58,8% dels principals recursos de les llars a Catalunya i va ser la major font d'ingressos en totes les comarques catalanes. El Gironès i el Baix Llobregat van ser les comarques amb una proporció més elevada de les rendes salarials, amb un 62,2% i un 61,6%, respectivament. Per contra, no arriben al 50% el Pallars Sobirà (49,9%), el Pallars Jussà (el 49,3%), el Berguedà (48,6%), el Priorat (48,5%), i la Terra Alta (42,7%).
