L'Alt Urgell ha registrat més de 400 sismes des del gener
La Val d'Aran, més de 300, en un inici d'any actiu en matèria sísmica però dins de la normalitat
L'epicentre del terratrèmol de 3,8 graus a l'Alt Urgell l'1 de febrer.
El territori català ha tingut un començament d’any sísmicament actiu, amb 800 terratrèmols. Són dades conegudes a partir dels enregistraments de la Xarxa sísmica de Catalunya, operada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que depèn del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. Aquesta activitat entra dins de la normalitat de la Mediterrània occidental, donades les característiques del territori, destacant les sèries sísmiques succeïdes en dues zones del Pirineu català: l’Alt Urgell i la Val d’Aran.
La seqüència sísmica de l’Alt Urgell ja havia començat a principis d’octubre del 2021, en què es va enregistrar un terratrèmol de magnitud 3.6. Però no va ser fins a l’1 de febrer del 2022 que es va produir el sisme de major magnitud de la sèrie, 3.8.
Pel que fa a la sèrie sísmica de la Val d’Aran, es va enregistrar més de 300 terratrèmols, cap d’ells amb una magnitud significativament superior a la resta. Tot i que es té notícia d’algunes tremolors percebudes per la població, la majoria han passat desapercebudes.
La Mediterrània occidental, on es troba Catalunya, és una àrea de sismicitat moderada, situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. Els sismes destructors en aquesta part del Mediterrani són, afortunadament, poc freqüents. Els més greus dels quals es té constància van ser els del 1427-1428 al Ripollès i la Garrotxa (l’únic conegut de magnitud 6.3), el del 1923 a la Val d’Aran i el de 1927 al Montseny. El sisme més recent que ha provocat danys (lleugers i moderats en alguns edificis) va ser el de 21 de setembre del 2004 al Ripollès, de magnitud 4. La sismicitat enregistrada des de principi d’enguany entra dins de la normalitat, donades les característiques sismotectòniques de Catalunya, on cada any s’enregistren, de mitjana, un miler de tremolors
Aquesta recurrència aconsella monitoritzar constantment la sismicitat, avaluar el risc i comptar amb els plans d’actuació adequats. L’ICGC disposa de 41 estacions sísmiques repartides per tot Catalunya, 18 de les quals equipades amb velocímetres de banda ampla, 21 amb acceleròmetres i 2 dotades amb ambdós tipus d’equipaments.
L’ICGC és el responsable de desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica, i l’estudi i avaluació del risc sísmic de Catalunya. També dona suport a les administracions i als professionals en l’avaluació del risc sísmic i la seva mitigació. Ha participat en l’elaboració i revisions del Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (Sismicat).
La informació que arriba en temps real al centre de recepció de dades sísmiques, situat a la seu de l'ICGC, s'emmagatzema i es processa mitjançant diferents aplicacions, tant automàtiques com manuals, pensant en les necessitats dels usuaris: Protecció Civil, administracions, la comunitat investigadora i el públic en general. La informació recopilada per l’ICGC permet a la Direcció General de Protecció Civil activar, si és necessari, el Pla Sismicat.
En cas de terratrèmol percebut per la població, l’ICGC dona suport a la gestió de l’emergència mitjançant la generació i difusió ràpida de comunicats sísmics d’alerta i d’escenaris de danys. Les dades en temps real es difonen a la població a través dels canals propis de l’ICGC, com la pàgina web, Twitter i , les RSS.
Les persones que hagin percebut un sisme poden omplir el qüestionari que es troba a la web de l’ICGC per ajudar els experts a caracteritzar el terratrèmol i també consultar els consells d’autoprotecció al web de Protecció Civil. Es considera que una tremolor es pot començar a percebre a partir d’una magnitud 2 o 2.2.
