URBANISME REGULACIÓ
Vint municipis descarten dotar-se d'un POUM i fins a vuitanta tenen normes desfasades
Són 49 a Ponent i 31 al Pirineu que compten amb disposicions subsidiàries de planejament o un pla general, com Lleida i la Seu || La llei de Territori incorporarà la categoria de municipi rural
Lleida ciutat no ha aconseguit tirar endavant un POUM.
Vint-i-tres municipis del pla de Lleida no tenen pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i el seu desenvolupament es regeix per les normes de planejament urbanístic (NPU) que la Generalitat va aprovar entre el 2010 i el 2015, precisament, perquè comptessin amb un instrument per impulsar projectes d’aquestes característiques. I en la majoria dels casos, els ajuntaments descarten promoure la redacció d’un POUM per la seua complexitat i l’elevat cost. És el cas, per exemple, del Poal, l’alcalde del qual, Rafel Panadés, va assenyalar que invertir 100.000 euros en què calcula el cost no és necessari.
El director general d’Urbanisme, Agustí Serra, assenyala que l’única limitació en aquests casos és que “qualsevol modificació” de la planificació ha de passar per la comissió d’Urbanisme. A gairebé tots “ja els va bé així”. “Ara treballem en la llei de Territori, que substituirà la d’Urbanisme i inclourà la figura del municipi rural, pensada per a petites localitats, amb un component de despoblació, perquè disposin d’un urbanisme adaptat.
Per exemple”, va citar Serra, “les reserves de sòl en els desenvolupaments que estableix ara la llei no tenen sentit als pobles”. Dels 149 municipis del pla, 77 tenen un POUM; 48 compten amb normes subsidiàries que “haurien de revisar” i 1 compta amb un pla general d’ordenació. Es tracta de Lleida i, juntament amb la Seu d’Urgell, al Pirineu, “no tenen en compte els actuals requeriments ambientals i socials de la llei”.
Al marge de la Seu, al Pirineu, 31 compten amb POUM; 15, normes de planejament com el Poal (també podrien descartar un instrument més rigorós); 3, un pla d’ordenació plurimunicipal i 27, normes subsidiàries. Això implica que 49 del pla i 31 del Pirineu compten amb normes que no estan adaptades a la llei d’Urbanisme del 2002, segons la Generalitat i, per tant, estan desfasades.
La planificació sense normes, en mans d’Urbanisme
La diferència principal entre un pla d’ordenació urbanística municipal i les normes de planificació és, segons la Generalitat i a efectes pràctics, que aquestes només permeten establir mapes delimitats de sòl urbà i no urbanitzable, però no possibiliten planificar de forma conjunta el creixement urbanístic del municipi ni dissenyar noves zones d’expansió. La Generalitat incideix també que les normes subsidiàries de planejament i els plans generals no estan adaptats a la llei d’Urbanisme del 2002 i, per tant, estan desfasats. Així ho ha fet saber, almenys, als ajuntaments de Lleida i la Seu d’Urgell.Actualment, almenys Agramunt i Linyola estan en procés de revisar la planificació. El consistori del Pla d’Urgell ha aprovat l’avantprojecte del POUM i preveu tenir-lo enllestit a finals d’any, si bé de moment en retarda la tramitació definitiva per evitar suspendre la concessió de llicències durant un any, tal com és preceptiu.Pel que fa al cas d’Agramunt, actualment es regeix segons la normativa del 1983, afirma el consistori, i el mes d’agost passat va aprovar de forma inicial el POUM, que tramita de fet des del 2014. Ara està resolent les al·legacions i quedarà pendent l’aprovació provisional i la definitiva per part d’Urbanisme.
