Més de 730 mecenes ajuden a impulsar sis projectes d'arrelament al Pirineu

Fins a un total de 735 mecenes han contribuït a impulsar sis projectes d’èxit al Pirineu l’objectiu final dels quals és fomentar l’arrelament dels veïns al territori i reactivar-lo econòmicament. La iniciativa Arrela’t va començar el 2017 de la mà del consell comarcal del Pallars Jussà però ràpidament es va propagar per la resta de comarques del Pirineu i ara es porta a terme de forma unitària.

Els donants particulars han aportat fins a 69.000 euros per fer realitat les sis iniciatives d’emprenedoria, que han comptat també amb l’aportació de 24.000 euros per part d’organismes públics. Els sis projectes que segueixen en marxa cobreixen tot el Pirineu lleidatà, d’est a oest: Siscarri, Maduixes amb gust de Pirineu (a l’Alta Ribagorça); Donem vida al bosc, a l’Alt Urgell; Espai rural la Trumferia de Cerdanya; Senterada comestible, un jardí d’aliments comunitari, al Pallars Jussà; Boumort Indòmit: recuperació dels camins que són història, al Pallars Sobirà, i Ecocentre Bioleta, consum responsable i sostenible, a la Val d’Aran.Les iniciatives tenen com a comú denominador la implicació de l’entorn en el seu desenvolupament. Per exemple, el projecte de Senterada comestible, dut a terme per l’associació Senterada, Municipi Viu i Sostenible, creada durant la pandèmia, compta amb una xarxa de voluntaris que vetllen per la producció ecològica dels quatre horts que per ara s’han recuperat en aquesta localitat partint de terres abandonades, explica Mireia Font, empresària de la zona i presidenta de l’associació veïnal.

De fet, Senterada (nucli que pertany al municipi amb el mateix nom) té “cinquanta veïns, però l’associació compta amb uns 240 socis”, ja que les activitats han aconseguit captar l’interès de segones residències o de veïns d’altres nuclis de població. El projecte Arrela’t al Pirineu tindrà una segona edició, segons va transcendir ahir durant la presentació de les iniciatives. El president de la Diputació, Joan Talarn, va destacar el model d’èxit en la col·laboració publicoprivada i va dir que el projecte és exportable a altres comarques.