SEGRE

MEDI AMBIENT RESIDUS

Creen un polígon a Alcarràs per obtenir gas i matèries primeres de residus ramaders

Ramaders del Segrià el promouen vora la seua nova planta de compostatge a Vallmanya || Una superfície de 14 hectàrees per instal·lar-hi empreses dedicades a sectors com la bioenergia i els biomaterials

Terrenys d’Alcarràs on està previst el polígon i la planta de compostatge al fons.

Terrenys d’Alcarràs on està previst el polígon i la planta de compostatge al fons.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

Ramaders d’Alcarràs impulsen un polígon de 14 hectàrees en aquest municipi, al costat de la gran planta de compostatge que ells mateixos han posat en marxa a la zona de Vallmanya. La finalitat és atreure empreses dedicades a obtenir energia i matèries primeres a partir de residus orgànics com dejeccions ramaderes i rebutjos vegetals, així com projectes d’investigació en aquesta matèria. L’agrupació de ramaders Alcarràs Bioproductors és la promotora de la planta de compostatge i del futur polígon, en els primers passos de la seua tramitació ambiental davant de la Generalitat.

El president de l’entitat, Jordi Jové, va explicar que estudien la possibilitat de produir biogàs per si mateixos a partir de dejeccions ramaderes que rep el complex, amb capacitat per a més de 27.000 tones a l’any. Tanmateix, busquen atreure també altres iniciatives que permetin donar valor afegit al tractament de purins i fems, des d’activitats empresarials fins a investigació i experimentació.El futur polígon haurà de facilitar la implantació d’aquestes activitats. “Alguns interessats es mostren reticents al comprovar que els tràmits necessaris per instal·lar-se a la zona requeririen uns dos anys”, explica Jové.

Establir un sector específic per a aquest tipus d’activitats a través d’un pla urbanístic, va apuntar, “escurçaria els terminis a només sis mesos”. Almenys una empresa dedicada a l’obtenció de biomaterials ja ha confirmat interès a instal·lar-se a l’entorn de la planta de compostatge. Els ramaders impulsen nous tractament de dejeccions al constatar que la normativa europea, espanyola i catalana és cada vegada més restrictiva a l’autoritzar l’aplicació directa de purins a terra com a fertilitzant.

Alhora, augmenta l’interès per materials com els bioplàstics, obtinguts a partir de residus orgànics, i pel biogàs procedent de les dejeccions animals.“Fins ara hem pagat per gestionar les nostres dejeccions”, va afirmar Jové. “Ara, en canvi, si ho fem de forma correcta, i a poder ser sense intermediaris, podem donar-los valor”, va afegir, i va destacar la conveniència d’avançar cap a una economia circular per assegurar el futur de les explotacions ramaderes. La iniciativa dels ramaders d’Alcarràs se suma a altres projectes a les comarques de Lleida que impulsen l’obtenció d’energia i matèries primeres a partir de rebutjos orgànics.

tracking