Almenys dos polítics de Lleida estan entre els més de 60 espiats amb Pegasus

L’ombra de Pegasus és allargada i plana també sobre Lleida. Almenys dos polítics lleidatans han estat víctimes d’espionatge a través d’aquest programa informàtic. Són Meritxell Serret, actualment diputada al Parlament per ERC, i Marc Solsona, alcalde de Mollerussa del PDeCAT.

Els seus telèfons mòbils van ser intervinguts i les seues dades extretes quan ocupaven altres càrrecs. Tots dos denuncien indefensió i la vulneració de drets fonamentals i planegen l’estratègia amb què exigiran responsabilitats per les escoltes de les quals van ser objecte. Serret i Solsona formen part de la llista de més de seixanta persones que presumptament van ser espiades gràcies a Pegasus, segons informa Citizen Lab.

El CNI va admetre aquesta setmana fins a divuit escoltes autoritzades pel Tribunal Suprem al president, Pere Aragonès, i disset persones més de l’entorn independentista. El Govern, al seu torn, es desvincula de pla de les escoltes i de l’activitat del Centre d’Intel·ligència la directora del qual, Paz Esteban, s’ha situat a la corda fluixa. Els afectats adverteixen que la polèmica és transnacional i confien en la mà d’Europa per purgar responsabilitats (vegeu la pàgina 19).

"Res justifica que es vulnerin els drets de ningú"

Meritxell Serret

Diputada al Parlament (ERC)

Meritxell Serret va ser nomenada delegada de la Generalitat davant de la UE a Brussel·les el juny del 2018 i des del 2019 disposava d’un telèfon institucional, amb la particularitat que era d’una companyia belga. Després de destapar-se les escoltes a Roger Torrent i Ernest Maragall, “Citizen Lab es va oferir al moviment independentista” per analitzar els telèfons dels seus membres i revisar si havien estat espiats. “Va ser a finals del 2020 i fins a l’abril del 2021 no se’m va comunicar”, explica Serret.

Pegasus l’havia infectat. “No han pogut concretar les dates exactes” de la descàrrega de dades però “va ser cap al 2020”. I, llavors “què fas, avises tots els teus contactes? [Aquesta intervenció] busca com anul·lar i aïllar determinades persones”, fer que el seu entorn tingui por. Serret se’n va anar de Catalunya després de l’1-O (2017) i, amb totes les excepcions per formar part dels independentistes denunciats pel procés, “tenia sensació de seguretat perquè ens deien que l’Estat espanyol podia intervenir telèfons espanyols. I jo tenia una companyia belga”, explica ara. “Res no justifica que es vulnerin els drets de ningú”, recalca. “Estem parlant d’activistes, advocats o periodistes”, afirma. “És ciberespionatge i el Parlament Europeu té la intenció de posar-hi fre”, explica l’ara diputada republicana. Explica Serret que la plataforma Citizen Lab parla de casos d’espionatge amb Pegasus per tot el món, “però els ha impactat l’efectuat al moviment independentista català”. “Els ha sorprès perquè és el cas de més magnitud” en aquest escenari, diu.

Tot això ha generat en l’exconsellera “inseguretat, frustració i ràbia” al veure vulnerada la seua privacitat. “Afecta el teu entorn, jo em reunia amb representants de moltes regions a Europa”, apunta. Veu certa “perversió de l’acció repressora [de l’Estat] per generar por en el nostre entorn i provocar el nostre aïllament”. Tanmateix, assegura que no “ho aconseguiran, ni tampoc ens anul·laran, ni com a persones ni com a moviment”. Serret estudia ara juntament amb altres afectats quina és la millor estratègia per desemmascarar el responsable de les escoltes per Pegasus. “No descarto res, ni confirmo res. Ho valorarem tot”, assegura la política de Vallfogona de Balaguer.

"Això no és cosa de quatre motivats. Cal anar a totes per la vida judicial"

Marc Solsona

Alcalde de Mollerussa (PDECAT)

Marc Solsona era diputat de Junts per Catalunya al Parlament durant la passada legislatura, quan va ser avisat des del seu grup parlamentari de la possibilitat que el seu telèfon hagués estat intervingut, com ho havia estat el del llavors president de la Cambra, Roger Torrent. “Ens van dir que Citizen Lab ho podia comprovar”, va dir, i ho va autoritzar. El setembre del 2020 “van mirar el terminal i va sortir que no”.

Un any després, el novembre del 2021, “ens van dir que havien evolucionat el mecanisme i que el resultat, després d’una nova anàlisi, era en aquest cas positiu”. “No és gens agradable”, assegura Solsona, que va ser membre del Parlament entre els anys 2015 i 2020. “Quan van contactar amb mi per explicar-m’ho ja no estava intervingut. Tenia un altre terminal”, va puntualitzar. Tot gira al voltant del telèfon, de la màquina, en la qual el programa Pegasus entra aprofitant un error.

Tampoc en aquest cas l’afectat coneix el període exacte durant el qual va ser espiat, ni és conscient que ho fos en cap moment, ni sap per a què va servir la informació que els autors de les escoltes van recollir. “Què buscaven? Ni idea. Suposo que van arribar a mi com a diputat i, potser, perquè el meu nom va aparèixer durant un temps com a possible càrrec” en un nou Executiu. El PDeCAT era en aquell moment una facció al grup parlamentari de Junts per Catalunya que va capitanejar. Vist amb perspectiva, “no ets conscient de què poden haver trobat” al mòbil. “Entren a tot el terminal”, va dir, la qual cosa inclou converses, whatsapps, imatges. “Què faré? Revisarem tots els passos i veurem si ens unim amb altres per afrontar-ho. És seriós. Hi ha hagut una vulneració de la intimitat. Emprenya, a tu i al teu entorn”, assegura l’exdiputat.

L’espionatge “és cosa de les clavegueres i s’han autoritzat de manera indisciminada. Hi ha hagut un ús excessiu d’un instrument sobre una gent que no suposàvem cap amenaça”, denuncia. Ara, afegeix, “tenim dret a la defensa i en això no hi ha límits. Judicialment cal anar a totes. Hi ha d’haver responsabilitats de tota mena”. L’alcalde de Mollerussa és conscient que aquesta polèmica “no és cosa de quatre de motivats”. L’abast de Pegasus és internacional i la investigació, també.