Proposen conrear cànnabis i usar-lo per construir edificis

Lleida fa els primers passos per transformar els residus agrícoles, ramaders i forestals en noves matèries primeres per a tota mena d'usos, des de l'alimentació fins a la construcció. Diferents projectes apunten des de fa temps en aquesta direcció i l'encariment dels materials i l'energia els fa guanyar ara interès i viabilitat.

Lleida s’ha convertit una de les zones productores de cànnabis d’Europa més grans, i ara per ara no és un motiu d’orgull: l’últim any s’han decomissat 50.000 plantes i s’ha detingut 56 membres d’organitzacions criminals que promovien plantacions clandestines. Tanmateix, investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) plantegen conrear-ne de forma legal i donar-li un ús constructiu, en el sentit més literal del terme.

Proposen utilitzar-lo com a material per a la construcció d’edificis. El Cannabishub de la UPC impulsa el cultiu del cànem industrial, lliure de component psicoactiu THC de la marihuana. El seu mànager, Albert Serra, va exposar les possibilitats d’utilitzar-lo com a material per a edificacions sostenibles en una jornada sobre bioconstrucció celebrada a Belianes la setmana passada.

El dia anterior, Serra va recomanar conrear-lo a l’Escola Agrària de Tàrrega, al ser “sostenible, orgànic i amb poques necessitats hídriques, a més de no necessitar pesticides ni herbicides”. Va afirmar que “millora el sòl”, ja que torna al voltant del 40% de l’extracció de minerals que du a terme, i va valorar que “pot ser una bona opció de plantació alternativa”. Quant a les seues qualitats per a la construcció, va destacar que aporta gran resistència i flexibilitat, a part de ser un bon aïllant tèrmic i acústic

La recerca d’estalvi energètic contribueix a restituir el prestigi de la construcció amb fusta

Les dos biorefineries són experimentals i serviran per provar aquesta tecnologia i mostrar-la a empreses

A part de bigues, taulons i taulers, s’utilitzen fibres de fusta com a aïllant i panells contralaminats

El Govern d’Andorra, per la seua part, també té intenció d’explorar els usos industrials del cànnabis, així com les seues aplicacions mèdiques.

Per a això ha encarregat a l’IRTA estudis sobre la viabilitat de conrear-ne al Principat. Antioxidants naturals per a alimentació obtinguts de restes de pi blanc, conservants orgànics per a cosmètica procedents de residus vegetals i fins i tot la possibilitat de fabricar grafè amb els gasos que emanen dels purins. Són alguns dels primers passos per produir a Lleida noves matèries primeres amb rebutjos agrícoles, ramaders i forestals, els usos dels quals inclouen des del sector alimentari fins a la construcció.

Diferents iniciatives apunten en aquesta direcció des de fa temps a les comarques lleidatanes, malgrat que ara guanyen interès i viabilitat econòmica arran de l’encariment dels materials i de l’energia al llarg de l’últim any, accentuat des del mes de febrer passat per la invasió russa a Ucraïna. La primera biorefineria ha començat a funcionar a Solsona, on el Centre de Ciència i Tecnològia Forestal (CTFC) prova ja l’elaboració de diferents productes per a alimentació, cosmètica i farmacologia a partir de rebutjos forestals. La UdL, per la seua part, ha rebut tres ofertes d’empreses per construir-ne una altra a Balaguer, un projecte que s’ha retardat un any precisament per l’encariment dels materials de construcció.

A l’espera de posar-la en marxa, una instal·lació provisional a Lleida va donar ja els primers resultats a finals de l’any passat.Aquestes dos biorefineries són experimentals. La seua finalitat és provar aquesta tecnologia amb rebutjos vegetals locals, establir la viabilitat de fabricar-hi diferents productes i demostrar-ne el funcionament a empreses interessades a produir-ne amb finalitats comercials. Les possibles aplicacions van des de l’elaboració de bioplàstics fins a biocombustibles i materials de construcció, així com cosmètica i farmacologia.

D’altra banda, ramaders del Segrià anticipen ja la possibilitat de donar usos industrials a procediments per generar energia i biomaterials a partir del tractament de purins i fems i de residus agrícoles.La planta de compostatge que ha posat en marxa l’associació Alcarràs Bioproductors a la zona de Vallmanya és la base d’un futur polígon que ha iniciat la tramitació davant de la Generalitat per atreure aquest tipus d’activitats. Una firma que ja ha expressat interès a desenvolupar la seua activitat en aquesta superfície és Biogenera Renovables, creada per l’enginyer industrial lleidatà Xavier Biela, amb la intenció de fabricar diferents tipus de productes amb grafè obtingut del biogàs de les dejeccions ramaderes.La iniciativa d’Alcarràs s’emmarca en el programa Biolab Km 0, un projecte d’especialització territorial (PECT) finançat per la Generalitat i liderat per la Diputació. Aquest i uns altres dos PECT impulsats per la corporació provincial, Biomarkets i Green & Circular, inclouen entre els seus objectius la producció de noves matèries primeres a partir de recursos renovables locals.Les pujades vertiginoses de l’electricitat i el gas han contribuït a restituir el prestigi de la fusta com a material de construcció, gràcies a les seues qualitats com a aïllant tèrmic natural.

Tanmateix, el seu ús actual no es limita a les tècniques tradicionals, sinó que incorpora productes derivats com aïllants de fibres de fusta i panells de contralaminat.La recerca d’eficiència energètica i sostenibilitat ha estimulat temptatives per construir amb altres materials orgànics. Les comarques lleidatanes acullen almenys set cases edificades amb bales de palla construïdes al llarg de les últimes dos dècades, mentre que, la setmana passada, l’Escola d’Arquitectura del Vallès va presentar un prototip de casa a Sant Cugat del Vallès construïda amb tiges de panís de Miralcamp i de gira-sols de Castelló d’Empúries.Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya van un pas més enllà i proposen cultius destinats a la construcció. Per a això suggereixen una varietat de cànnabis sense el component psicoactiu de la marihuana que té també altres usos com el tèxtil.

Per la seua part, el Govern andorrà ha obtingut l’assessorament de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries per explorar els usos medicinals del cànnabis. La primera biorefineria experimental de Lleida ha començat a funcionar a Solsona, on obté ja antioxidants, àcid acètic i altres productes per a alimentació i farmacologia a partir de restes forestals. El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC) lidera aquest projecte, denominat Life Biorreformed i finançat per la UE.

En els propers dos anys, estudiarà si és viable aprofitar rebutjos dels boscos per obtenir nous materials orgànics i anar més enllà del seu ús habitual com a combustible en forma de llenya o pèl·let. La directora del projecte, Neus Puy, va valorar que l’encariment de l’energia i les matèries primeres l’últim any fan créixer les possibilitats que sigui econòmicament viable obtenir nous materials mitjançant aquesta tecnologia, en servei des de fa anys. La investigació haurà de determinar quins materials dels boscos locals s’hi adapten millor.

Les primeres proves es duen a terme amb restes de pi blanc, encara que també n’hi haurà amb alzines sureres envellides i arbres caiguts per vendavals o morts per plagues.El CTFC col·labora també en el projecte d’una altra biorefineria: la que la Universitat de Lleida (UdL) promou a Balaguer, en el marc un projecte d’especialització territorial (PECT) denominat Imbiofust en què participa la Diputació. També el finança la UE i suma més de 4 milions d’euros. Aquesta instal·lació, prevista en terrenys cedits per l’ajuntament al polígon industrial Campllong, haurà d’utilitzar restes vegetals com a matèries primeres amb què elaborar des de plàstics fins a cosmètics.La biorefineria de Balaguer ha xocat amb dificultats que han retardat més d’un any la posada en marxa.

Dos concursos convocats al llarg del 2021 per adjudicar la construcció van quedar deserts a causa de la forta pujada dels preus de la construcció, que va fer que les empreses consideressin insuficient el pressupost establert llavors, de 81.706 euros. A l’espera de disposar de la instal·lació a Balaguer, la UdL en va posar en marxa una de provisional a Gardeny, en què va obtenir els primers resultats: va refinar lignines, utilitzades en bioplàstics, i polifenol, usat com a conservant natural en cosmètica. Tanmateix, va resultar danyada al desembre com a conseqüència d’una explosió accidental.

Els concursos deserts van impedir complir el termini inicial del projecte, que s’havia de completar el desembre del 2021, però aquest i altres PECT han obtingut pròrroga fins a final d’any a l’haver patit retards i complicacions en plena pandèmia. “Fins ara els ramaders hem pagat per gestionar les dejeccions de les nostres granges; ara podem donar-los valor”, explica Jordi Jové, president de l’associació de ramaders Alcarràs Bioproductors. L’entitat ha posat en marxa a la zona de Vallmanya una planta de compostatge que ha començat a tractar dejeccions i produir-hi fertilitzant orgànic apte per a l’agricultura ecològica.

El complex, amb capacitat per a més de 27.000 tones a l’any, s’inaugurarà de forma oficial el proper mes de juny. Els promotors han iniciat els tràmits davant de la Generalitat per establir en l’entorn una superfície de 14 hectàrees per a activitats que facin servir rebutjos ramaders i agrícoles per a la producció de biocombustibles i biomaterials, així com projectes d’investigació en aquesta matèria. Un altre motiu que els porta a impulsar la implantació de nous tractaments de les dejeccions és el fet de constatar que la normativa europea, espanyola i catalana limita cada vegada més l’aplicació directa de purins en la terra com a fertilitzant.

La fusta recupera prestigi com a material de construcció i és una opció cada vegada més estesa gràcies a les seues qualitats com a aïllant acústic i tèrmic, que permet estalviar en climatització. “Construir en fusta és més car, però la diferència s’amortitza en uns set anys per la reducció de les factures de llum i gas”, argumenta l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó, que construeix el seu propi habitatge amb aquest material. “A partir del setè any, suposa un estalvi net”, apunta.

Entre l’alta eficiència energètica de l’immoble i la instal·lació de panells solars per a autoconsum, espera reduir els rebuts fins a pagar entre 700 i mil euros l’any en llum i calefacció. Al poble de Taús, a les Valls d’Aguilar, els propietaris de l’allotjament rural Cal Rossa construeixen un edifici de fusta que destinaran a apartaments turístics. Els promotors esperen que el seu cost de climatització se situï per sota d’un euro a l’any i van destacar la conveniència de reduir-lo després de mesos en què els preus de la llum i el gas “s’han disparat”.L’ús de la fusta en la construcció actual no es limita a bigues, taulons i taulers.

Fibres d’aquest material es fan servir com a material aïllant, mentre que les parets de la futura biorefineria de Balaguer hauran d’estar construïdes amb panells de fusta contralaminada de pi negre desenvolupats pel Centre de Ciència i Tecnològia Forestal. A l’ús de fusta i materials derivats d’aquesta, s’hi suma una creixent experimentació amb altres materials vegetals, com palla i tiges de panís i gira-sol.