Un balneari per a la història

Les aigües termals que brollen al Pont de Bar, reconegudes pels seus beneficis per a la salut des de l’edat mitjana, van impulsar fa més de dos segles la construcció d’un balneari: els Banys de Sant Vicenç. La seua història comença el 1775, quan un avantpassat dels actuals propietaris del complex de termalisme, la família Pal, va adquirir els drets sobre les aigües termals per construir una petita edificació, coneguda llavors com a albergueria, que rebia persones que recorrien el camí que comunicava la Seu i Puigcerdà. “La gent tenia llavors molta fe en les aigües termals sulfurades i venia a banyar-se dos vegades a l’any per períodes de nou dies”, explica Marta Pal, l’última de les set generacions al capdavant del negoci familiar.

El primer edifici va acabar quedant-se petit davant de la forta demanda, i la família va construir el 1887 la Casa Nova, que recollia l’estil dels balnearis de finals del segle XIX. Aquest mateix mes ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El nou immoble va passar a rebre la clientela, mentre que l’antic va quedar com a allotjament per a la família propietària i els empleats.Fins a la Guerra Civil, va atreure una selecta clientela de la burgesia barcelonina, les estades de la qual “duraven tot l’estiu”, apunta Pal.

Tanmateix, l’activitat va quedar bruscament interrompuda amb la contesa. La família va haver de deixar la casa i aquesta es va convertir en hospital militar que acollia malalts i ferits del front del Pallars. Cap al 1947, els propietaris van recuperar l’establiment, però el van trobar ocupat per presoners de guerra que treballaven en la reconstrucció de ponts volats durant la retirada republicana.L’activitat hotelera va tornar a l’edifici vell, en el qual ha seguit des d’aleshores, i el nou va quedar clausurat.

“La meua família no es va plantejar rehabilitar-lo pels danys que havia patit, era massa costós”, lamenta Pal. Tanmateix, la família encara somia a poder restaurar-lo “algun dia” i obrir-lo com a complement al balneari actual.

La vida del balneari abans de la guerra

La Casa Nova del balneari es caracteritza per l’eclecticisme arquitectònic de l’Europa de la Belle Époque i és l’únic edifici d’aquest estil a l’Alt Urgell.

La col·lecció de fotografies de la família propietària mostra l’època de la seua màxima esplendor, abans de la Guerra Civil.