Planten 1.200 arbres fruiters al nord del Pallars Sobirà per millorar l'hàbitat de l'os bru

Amb l'objectiu de continuar millorant l'hàbitat de l'os bru, aquest dimarts, s'ha finalitzat una plantada de 1.200 arbres fruiters (pomeres i cirerers) a Tavascan. Aquesta activitat s'emmarca en el projecte d'enriquiment de la biodiversitat en àrees osseres del Pirineu que duen a terme la Fundación Oso Pardo i Endesa. Aquesta iniciativa es va posar en marxa l'any 2016 per tal de dissenyar una xarxa d'espais que facilitessin el moviment i la dispersió de l'espècie a tot el Pirineu català, gràcies a l'augment de l'oferta d'aliment, i contribuir a la seva conservació. Durant aquests sis anys s'hauran plantat uns 14.000 fruiters en nou petits boscos del nord del Pallars.

Els arbres fruiters silvestres suposen una font d'alimentació fonamental per als ossos, per la qual cosa disposar d'un hàbitat ric en aquest recurs contribueix tant a millorar les expectatives de l'espècie, com a conciliar la seva presència amb les activitats humanes en proporcionar aquesta font d'alimentació en el seu medi natural.

Maria Gómez, enginyera de la Fundación Oso Pardo, ha comentat que les pomeres plantades aquest dimarts començaran a donar fruits en uns cinc anys i els cirerers tardaran entre deu i dotze anys a produir.

Més de 14.000 arbres plantats

Aquesta plantada es complementarà amb una altra de molt més extensa que es farà al terreny durant la tardor i amb la qual s'arribarà a un total de 7.000 arbres plantats solament aquest 2022.

L'estiu del 2020 es van estar recollint llavors de moixera i cirerer autòcton, que posteriorment es van plantar al viver que Forestal Catalana té a Tremp, on durant aquest any i mig els tècnics especialistes n'han tingut cura perquè els plançons es desenvolupessin correctament. A més, es va comptar amb un especialista en varietats de pomera tradicional per recollir 500 esqueixos d'un total de 19 varietats locals, que van empeltar al viver de Cal Corona de Barbens, a Bellpuig d'Urgell.

Els terrenys seleccionats per a la plantació s'han triat perquè són una zona amb presència habitual d'ossos i que, d'altra banda, ofereix unes bones condicions ecològiques per plantar-hi aquestes varietats fruiteres. Es tracta de finques privades, amb els propietaris de les quals s'ha signat un acord de custòdia del territori per assegurar la continuïtat del projecte.

Alejandro Rodríguez, Unitat Medi Ambient Endesa, ha explicat que durant les plantacions que es van dur a terme els anys 2018 i 2019 en una superfície de més de 7 hectàrees, ja es van introduir 9.150 arbres fruiters per a l'os bru (gerd, pomera, cirerer, moixera i púdol). Tanmateix, es tracta d'un projecte a llarg termini, ja que es calcula que fins d'aquí a uns deu anys no produiran collites significatives. A més de servir com a aliment per als ossos, també se'n beneficiaran altres espècies de mamífers, aus i insectes, per la qual cosa millorarà la biodiversitat de la zona.

Experiències similars en altres indrets han demostrat que l'abundància de fruites a l'estiu i a la tardor millora el moviment dels individus i evita l'acostament a zones on la presència humana és més habitual.

Bosc Endesa Pirineus

Rodríguez ha dit que es preveu que, juntament amb la segona plantació que es durà a terme a la tardor, només en els primers trenta anys arribin a absorbir 1.665 tones de CO2. Per això, amb el nom de Bosc Endesa Pirineus, entrarà a formar part de Bosc Endesa, un projecte pioner en el sector energètic amb importants beneficis mediambientals, econòmics i socials.

L'os bru

Els darrers censos duts a terme pel Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os Bru als Pirineus (GSTOP) indiquen que la situació de la població d'ossos al Pirineu està en creixement. En l'últim cens oficial, fet el 2021, es van trobar 8 femelles parides amb 15 cries de l'any i un nombre total mínim de 70 exemplars: 32 mascles, 34 femelles i 4 ossos de sexe indeterminat. A Catalunya es van extingir entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta i, actualment, els que hi ha són d'origen eslovè i es troben distribuïts majoritàriament a les comarques de la Val d'Aran i el Pallars Sobirà, tot i que també n'hi ha al Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya.