FAUNA GRANS DEPREDADORS
Identificats almenys quatre llops al Pirineu català
Hi ha vuit exemplars en el conjunt de la serralada || Un programa europeu permet confirmar que hi ha 70 ossos
El programa europeu LoupO ha permès identificar un mínim de quatre llops al Pirineu català i un total de vuit en el conjunt de la serralada des del 2019. A Lleida s’han albirat exemplars de llop a Alins, Vielha i la Vall de Boí, a banda del Solsonès. Així mateix, també s’ha confirmat la presència de setanta ossos a tot el Pirineu.
El desenvolupament d’aquesta iniciativa ha consistit a posar en marxa un pla transfronterer per al monitoratge i el seguiment, especialment genètic, de les poblacions d’aquestes dos espècies. L’os compta amb una població reproductora al Pirineu central (Aran, Pallars, Haute-Garonne i Arieja) i la presència del llop es basa en mascles erràtics assentats en el Prepirineu i al Pirineu oriental. Des de l’inici del projecte s’han recollit més de cinc-centes mostres (pèls, excrements i orina) per identificar ossos i llops.
Tota aquesta informació està recollida en una base de dades creada entre els socis del projecte, que ha durat dos anys i mig i l’ha coordinat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El Conselh Generau d’Aran és un dels socis juntament amb altres administracions i organismes catalans, aragonesos, andorrans i francesos.
La dieta dels plantígrads és principalment vegetal
El projecte LoupO ha permès estudiar la dieta del llop i de l’os. En el cas d’aquests últims, s’ha confirmat que és principalment d’origen vegetal i són predominants les plantes de la família Fagaceae (per exemple els fajos o roures). Tanmateix, aquest any ja s’han denunciat almenys dos atacs d’ossos a bestiar a la Val d’Aran. Pel que fa als llops, només s’ha pogut determinar a partir d’onze excrements i la presa més detectada és el cabirol.
Aquesta iniciativa també ha aportat més coneixement sobre la distribució d’aquestes dos espècies i per als ossos s’han elaborat mapes de distribució segons la seua abundància al territori, la qual cosa facilita l’aplicació de mesures com les de prevenció de danys en zones d’expansió.