Lleida carrega contra el “greuge històric” que suposa el dèficit d'inversió de l'Estat

Diputació, Paeria i Cambra de Comerç de Lleida van clamar ahir contra el dèficit d’inversió de l’Estat a Catalunya, després que dilluns es donés a conèixer que el Govern central només va executar el 35,8% del previst per a l’any passat (a Madrid va ser el 184%). El president de la Diputació, Joan Talarn, va qualificar aquesta situació com un “greuge històric” i va criticar que “per als governs de l’Estat, Catalunya no és prioritària i això castiga els sectors econòmics del nostre territori”. A més, va demanar accelerar infraestructures “alentides”.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va dir que aquesta baixa execució és “un problema greu”, i el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, va assegurar que aquesta situació es repeteix “any rere any” i “està provocant que tinguem unes infraestructures en precari”. Va avançar que han demanat un estudi sobre els dèficits d’inversió tant de l’Estat com de la Generalitat a Lleida. Els tres van fer aquestes declaracions des de les jornades DAFO, organitzades per Ua1 a Tarragona, en les quals es van analitzar els vincles entre aquesta demarcació i Lleida per reforçar les relacions.

Si bé aquestes institucions no van poder posar xifres al dèficit d’inversions a Lleida, hi ha projectes pendents de l’Estat com el desdoblament de l’N-240; la millora de l’N-230 i l’N-260 (Eix Pirinenc); la renovació de les línies de tren de Manresa (R-12) i de la costa (R-13 i R-14); o el deute del Parc Agroalimentari de Lleida.En les jornades d’ahir, Pueyo va destacar la importància que tindrà el túnel del coll de Lilla (actualment en obres i que formarà part del traçat de l’autovia A-27, que no tindrà continuïtat a Lleida) i va recordar que suposarà retallar en 17 minuts el viatge entre la capital del Segrià i Tarragona. També va apuntar que el futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans comptarà amb una estació ferroviària de mercaderies. A més, Pueyo també es va referir al “mal estat” de les Rodalies entre Lleida i Tarragona.

En aquest sentit, l’alcalde d’aquesta última ciutat, Pau Ricomà, va posar sobre la taula les deficiències existents en les comunicacions ferroviàries amb Lleida. Va assegurar que no “s’ha fet cap esforç per comunicar de forma descarbonitzada” aquestes dos ciutats i va assegurar que sembla que la línia R-14 (que uneix Lleida i Barcelona per Tarragona) “estigui feta perquè no vingui ningú”. Per la seua part, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, va demanar millorar l’Eix de l’Ebre (C-12) i desdoblar la carretera C-14 fins a l’Eix Transversal.

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, va assegurar ahir que l’execució de la inversió de l’Estat a Catalunya, del 35,8% l’any passat, és un problema endèmic. “Només pot ser motiu de dos coses: o és que són uns inútils o són uns mentiders, no hi ha cap altra opció”, va dir. El president, Pere Aragonès, va titllar d’“inadmissible” la falta d’inversió a Catalunya i va demanar una “reversió immediata” de la situació.

Aragonès i Puigneró van mantenir ahir una breu reunió amb la ministra de Transport, Raquel Sánchez. El president va demanar explicacions pel baix nivell d’execució pressupostària, un assumpte que la Generalitat i l’Estat analitzaran a la pròxima comissió bilateral d’infraestructures, encara sense data. A més, la Generalitat ha convocat la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay, per “donar les explicacions oportunes”.

Així ho va exigir la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en una carta a Gay en què expressa el seu “profund malestar”. Igualment, Vilagrà ha enviat una altra missiva a la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, per avisar-la que això “menyscaba encara més la confiança” entre els dos executius.

Per la seua banda, Sánchez va defensar que l’Estat està posant “tota la carn a la graella per poder accelerar el ritme de les execucions” de les inversions a Catalunya. Va assegurar que el seu Govern és el que més ha invertit a Catalunya en els últims anys.