La Generalitat ordena demolir diverses torres i cabanes de fa trenta anys davant les pintures del Cogul

La Generalitat ha redactat diversos expedients urbanístics en què ordena l’enderrocament immediat d’un conjunt de torres o cabanes aixecades fa gairebé trenta anys davant la Roca dels Moros del Cogul, on es troben les pintures rupestres patrimoni de la humanitat. Algunes d’aquestes ordres, que s’acompanyen amb multes, estan encara pendents d’executar per part dels propietaris i el Govern autonòmic amenaça amb la demolició forçosa quan finalitzi el procés administratiu. “No tenim intenció d’anar-nos-en perquè no fem res il·legal”, va assenyalar Paco Navarro, el propietari d’una d’aquestes edificacions, que va assegurar que disposa d’un document de fa trenta anys en què consta un permís municipal.

Navarro, resident a Lleida, afirma que els seus pares van comprar els terrenys per tenir un hort i emmagatzemar eines i que ell va incorporar-hi altres espais com cuina, dormitoris i lavabos perquè hi visqui un familiar. “Fins i tot tinc pensat un projecte de granja escola per dinamitzar l’entorn, però espero que s’arxivin els expedients administratius.”

Fonts de la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme van indicar que les barraques es troben en “una zona classificada de sòl no urbanitzable i espais naturals protegits”. Els informes tècnics expliquen que el planejament del municipi només permet en aquesta zona, situada al costat d’un riu, “l’ús agrícola i forestal, i prohibeix expressament qualsevol altre tipus de transformació del terra que lesioni els valors específics de la vegetació arbòria”.

Segons Urbanisme, les obres denunciades per l’ajuntament no disposen de llicència “ni poden tenir-la mai”, a causa de les diverses vulneracions urbanístiques en què incorren, entre les quals hi ha el Pla Urbanístic Municipal (POUM), el Plan Territorial Parcial de Ponent i la mateixa llei d’Urbanisme. A tot això, fonts de la Generalitat afegeixen que “diverses parcel·les estan situades al davant del Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros, cosa que causa perjudicis en l’entorn paisatgístic del patrimoni arqueològic”.

El Govern va assumir la gestió del conflicte el 2016, a instàncies del mateix ajuntament del Cogul, llavors governat per Jaume Mor. L’exalcalde va dir que les torres es van construir “en una època sense tantes exigències urbanístiques”. “Vam fer tot el que vam poder per negociar amb els propietaris, però no vam aconseguir un acord.” Algunes de les propostes que els arquitectes municipals van fer als propietaris van ser revestir-les amb pedra o la plantació de tanques al voltant, perquè les edificacions estiguessin més ben integrades al territori. “En un principi, els propietaris van accedir-hi verbalment, però mai ho van acabar complint”, va lamentar Jaume Mor. Tanmateix, Paco Navarro replica que no “ens van donar cap garantia que legalitzarien les nostres propietats amb aquestes millores”.

L’alcaldessa actual, Anna Torres, va rebutjar valorar la situació i va assenyalar que competeix a Urbanisme.Algunes torres són de tipus residencial i d’altres només magatzems. En alguns casos han arribat a acollir animals. “Hem patit alguns incidents per culpa d’aquests animals”, recorda Jaume Mor amb referència a la indemnització que l’ajuntament, com a responsable subsidiari, va haver de pagar per la mort d’un cavall per part d’un caçador.

Des que la Generalitat va agafar les regnes del problema, algunes ordres de demolició ja s’han executat per part de diversos propietaris, però queden les que són al davant de la Roca dels Moros.

L’exalcaldessa Nuria Civit, actual edil a l’oposició, recorda que “és un tema que arrosseguem des de fa massa temps i danya la imatge del poble i del nostre patrimoni”.