Deu guies difondran el barroc de les Valls de Cardós

Les Valls de Cardós volen donar a conèixer el llegat barroc que guarden les seues esglésies, principalment retaules, talles i pintures murals. Per això, el mes passat van formar una desena de guies, en una iniciativa de la Comunitat de Municipis Cardosencs (Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre), el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ecomuseu. La proposta de posar en relleu el llegat barroc sorgeix del procés participatiu que es va organitzar per redactar el pla de desenvolupament de les Valls de Cardós.

Joel Baró, tècnic de la comunitat de municipis, va explicar que el 2020 van encarregar a l’Ecomuseu un estudi, que va comptar amb el suport del Parc Natural, per “analitzar i identificar” el patrimoni barroc. Després del curs de guies, confien que a l’estiu s’ofereixin nous productes turístics. Maria Garganté, una de les docents del curs i professora d’art i musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assenyalar que “a les Valls de Cardós hi ha la gran reserva de barroc pirinenc”.

Altres valls, com la d’Àneu, tenen també un patrimoni important i es conserven obres molt rellevants en altres punts de Catalunya, però fins ara no s’ha detectat una concentració tan important com la de Cardós. Aquest és un fet singular, ja que gran part de les peces d’aquesta època es van destruir durant la Guerra Civil o van ser espoliades després. Cristina Simó, tècnica de l’Ecomuseu, va explicar que els temples de Cardós conserven obres barroques d’entre finals del segle XVI i la primera dècada del XIX.

Entre les esglésies que conserven patrimoni barroc destaquen les de Tavascan, Surri, Boldís Sobirà, Boldís Jussà, Ginestarre, Ribera de Cardós i Arròs. Joel Orteu, alcalde d’Esterri de Cardós i president de la comunitat, va destacar que l’objectiu d’aquesta iniciativa és “donar valor al patrimoni”. El director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, va afirmar que “el barroc és el gran desconegut” i va apuntar que a les Valls de Cardós i Àneu “s’ha conservat aquest llegat singular”, que té un “caràcter molt autèntic”.