La calor anòmala d'aquest any ja serà a curt termini habitual, segons els experts

Les temperatures històriques del maig passat, que a la província de Lleida van assolir els 38,4 graus, i la calor sostinguda des de principis d’aquell mes són encara un fenomen anòmal, però es convertirà en la tònica dominant del clima a Catalunya a curt termini, potser en poc més d’una dècada. Així ho indica Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. “Ara parlem d’una certa anomalia, però és molt possible que d’aquí a uns anys, d’una dècada, aquesta sigui la normalitat”, indica. D’altra banda, afegeix que “ens haurem d’acostumar a aquesta calor més intensa i que comença abans en comparació amb el període d’entre 1960 i 1990”, que serveix de referència juntament amb les dades de l’època preindustrial. Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, corrobora que “aquest maig ha estat excepcional, però es pot deduir que l’estiu s’ampliarà tant a la primavera com a la tardor”.

La glacera oriental de la Maladeta, al Pirineu aragonès, ja està pròxima a desaparèixer. A l'interactiu, imatge del 2010 comparada amb el 2020

Prohom creu que “el canvi climàtic és una realitat i les alteracions són cada vegada més acusades en el clima mediterrani, amb un ascens de la temperatura i, en menor mesura, amb menys precipitacions”. Víctor Resco, professor d’Enginyeria Forestal de la UdL, subratlla que “el canvi climàtic és irreversible” i diu que “ja no tenim temps per limitar-lo a un grau i mig” en comparació a l’època preindustrial, que era l’objectiu recomanat per l’Acord de París sobre el clima.Precisament, Samitier assenyala que Catalunya i la Mediterrània superen aquest límit, perquè la temperatura mitjana ha pujat 1,6 graus, i 1,3 respecte a entre 1960 i 1990. A més, detalla que l’augment al Pirineu i a totes les zones muntanyoses és més gran.

Sengles estudis de l’expert en glaceres Jordi Camins Just al Pirineu i els Alps ho ratifiquen, ja que conclouen que en ambdós serralades la mitjana actual supera en 4 graus la preindustrial.Samitier diu que encara que es deixés ja d’emetre gasos, “la inèrcia climàtica costa molt de canviar”, per la qual cosa difícilment es notaria abans del 2050. Resco avisa que, “segons els nous acords internacionals, la temperatura hauria de pujar una mitjana de 2,7 graus”, però si no es respecten a la conca de la Mediterrània la pujada podria ser de 4,5”.“L’horitzó és que l’interior de Catalunya pot tenir el clima actual de Sevilla, la costa el de Màlaga, i Madrid, el del nord de l’Àfrica”, apunta Samitier, que precisa que hi ha mitjans i encara hi ha temps per mitigar el canvi climàtic.

El Pirineu ja no tindrà cap glacera d’aquí a només dos dècades

Jordi Camins Just, que porta quaranta anys estudiant i documentant l’evolució de les glaceres i geleres (acumulacions de gel i neu sense desplaçament, a diferència de les glaceres) al Pirineu, explica que ja només en queden 19 de les primeres i 24 de les segones, totes a la zona d’Aragó i al vessant francès. D’acord amb l’evolució recent, afirma que “el 2040, d’aquí a només divuit anys, és difícil que quedi alguna glacera activa”, i afegeix que el 2050 és segur que ja no n’hi haurà cap i que a tot estirar “podrien quedar franges de quatre geleres”. Destaca que a meitat del segle XIX hi havia 50 glaceres i 43 geleres i que les primeres ocupaven 2.380,7 hectàrees, mentre que les actuals només en tenen 274,7, amb la qual cosa la reducció ha estat del 88,5%.D’altra banda, la pujada de les temperatures provoca que el desglaç de la neu acumulada a les muntanyes s’avanci cada any. A més, les estacions d’esquí han de recórrer a la innivació artificial i pujar de cota les seues pistes.

Preveuen que aquest estiu serà més calorós i sec a Catalunya

Aquest estiu serà “calorós i sec”, segons va explicar ahir Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. “Això és el que indiquen les previsions. De fet, ja a curt termini aquest cap de setmana tindrem un nou episodi d’altes temperatures”, va afegir. Els propers dies s’assoliran entre 35 i 40 graus. Els valors més alts es registraran entre demà i dimarts. Ahir, les màximes van ser d’uns 33 graus en punts del Segrià. Val a recordar que Lleida va viure el mes de maig més calorós en 80 anys, amb rècords de màximes i de més dies superant els 30 graus. Els pronòstics apunten que aquest estiu hi haurà diverses onades de calor.Prohom manifesta que un altre dels símptomes del canvi climàtic “és que cada vegada hi ha més nits tropicals [quan la mínima no baixa de 20 graus], especialment en zones costaneres, i onades de calor amb temperatures per sobre dels 35 graus”. Per la seua part, Samitier va assenyalar en aquest sentit que el fenomen és perjudicial per a la salut de les persones, principalment les de més edat, a l’impedir el descans nocturn, i afecta més les àrees urbanes, ja que a les altes temperatures cal sumar l’efecte d’“illa de calor” que generen les ciutats. L’Agència Estatal de Meteorologia estima que les nits tropicals augmentaran un 30% fins a finals de segle.

Més nits tropicals a 20 graus o més, que afecten la salut

Prohom manifesta que un altre dels símptomes del canvi climàtic “és que cada vegada hi ha més nits tropicals [quan la mínima no baixa de 20 graus], especialment en zones costaneres, i onades de calor amb temperatures per sobre dels 35 graus”. Per la seua part, Samitier va assenyalar en aquest sentit que el fenomen és perjudicial per a la salut de les persones, principalment les de més edat, a l’impedir el descans nocturn, i afecta més les àrees urbanes, ja que a les altes temperatures cal sumar l’efecte d’“illa de calor” que generen les ciutats. L’Agència Estatal de Meteorologia estima que les nits tropicals augmentaran un 30% fins a finals de segle.