Proveeixen amb cisternes veïns de les Garrigues i el Segrià després d'una setmana de no poder beure aigua de l'aixeta

La Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues ha començat a repartir aigua amb cisternes als 14 municipis que ho han sol·licitat. És la solució provisional que ha adoptat, amb el suport de l'ACA, una setmana després d'haver tornat a prohibir als veïns dels 25 pobles de les Garrigues i el Segrià als quals prohibeix beure i cuinar amb aigua de l'aixeta arran de la detecció de nivells de plaguicides superiors als permesos al punt de captació, situat al pantà d'Utxesa. Des de la Mancomunitat preveuen que el problema pot anar per llarg i reclamen una solució definitiva que podria passar per captar l'aigua de l'embassament de l'Albagés.

Aquest divendres, els veïns han hagut d'esperar diverses hores per problemes en els dos camions cisterna que han retardat l'arribada de l'aigua respecte a l'hora prevista inicialment. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) assumeix bona part del cost d'aquesta solució, en concret el 90% en el cas dels municipis de menys de 500 habitants, i el 50% en els més grans.

Els altres 11 municipis que s'abasteixen de la Mancomunitat han rebutjat aquest oferiment i, ara per ara, prefereixen continuar repartint o subvencionant aigua embotellada als seus veïns. El repartiment d'aigua en cisternes s'anirà repetint dos cops per setmana mentre no se solucioni el problema i puguin tornar a utilitzar l'aigua de l'aixeta per beure i cuinar.

El problema pot durar dies

El president de la Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues, Francesc Esquerda, preveu que la prohibició continuarà, al menys, durant la setmana vinent "perquè els nivells –de plaguicides– són molt alts i mai s'havien vist". Tot i això han intensificat l'aplicació de carboactius a la xarxa per rebaixar-los però els nivells continuen molt per damunt dels permesos. "La quantitat que arriba a la captació és espectacular i ens impossibilita el filtratge", ha assenyalat.

Esquerda no descarta que l'origen de la contaminació vingui del filtratge de les finques de la vora al pantà d'Utxesa però tampoc que pugui provenir d'un abocament. En aquest sentit, continuaran fent analítiques al punt de captació i "l'ACA ha de treure conclusions per veure quines actuacions es poden fer per revertir aquesta situació". "Això és insostenible al començament de l'estiu i amb la calor que fa que no puguem donar aigua per la presència de plaguicides a la xarxa des de fa un mes i mig", ha dit el president de la Mancomunitat.  

Francesc Esquerda ha explicat que l'ACA està investigant l'origen de la contaminació per la presència de plaguicides i, en aquest sentit, està fent analítiques tant a Utxesa com aigües amunt del Segre en zones com ara el canal de Seròs, la Mitjana de Lleida, el canal de Balaguer i la Noguera Pallaresa. "L'objectiu és determinar si ve de més lluny o de més a prop", ha indicat.

La Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues va tornar a prohibir el dia 3 de juny que els veïns dels 25 municipis de la Garrigues i el Segrià als quals proveeix puguin beure i cuinar amb l'aigua de boca a causa de la detecció de plaguicides a la xarxa. L'anterior episodi de contaminació que va afectar aquesta mancomunitat es va donar per finalitzat l'11 de maig.

En aquella ocasió, els nivells de plaguicides a l'aigua també eren superiors als permesos i l'Agència de Salut Pública no va autoritzar tornar a fer ús de l'aigua fins que els nivells d'aquestes substàncies van disminuir fins a complir amb els paràmetres autoritzats. Aquell episodi, que es va allargar sis dies, va motivar que el Síndic de Greuges obrís una actuació d'ofici per estudiar què havia passat.

Ja en aquell moment, la Mancomunitat va reclamar una solució alternativa que passaria per disposar d'un altre punt de captació, en aquest cas a l'embassament de l'Albagés, del sistema Segarra-Garrigues. Consideren que permetria garantir una millor qualitat de l'aigua i posar fi als problemes de contaminació que genera la captació actual al pantà d'Utxesa.

Ipcena considera una "irresponsabilitat" de la Generalitat la contaminació d'Utxesa

De la seva banda, Ipcena denuncia que "la contaminació creixent en aquests últims dos mesos de fungicides a les aigües de l'embassament d'Utxesa no ve d'ara sinó de fa molt de temps" i assegura que "és coneguda àmpliament per les administracions competents, ACA i el Departament d'Acció Climàtica". L'entitat ecologista recorda que Utxesa és un espai natural declarat zona d'especial protecció per a les aus (Zepa) i forma part de la Xarxa Natura 2000.

Els ecologistes remarquen que l'increment dels nivells es donen "en plena activitat agrícola i, quan s'apliquen tractaments de fungicides i herbicides, especialment en plantacions de fruita d'os". "El problema és molt greu i el fet que ara s'hagi detectat es deu a la intensificació de l'ús de plaguicides en l'agricultura", afirma Ipcena. A la vegada, posa de relleu que "en els últims 20 anys s'han ampliat les plantacions al voltant de l'embassament i, tot i que havia zones excloses del reg per estar declarades Xarxa Natura, aquestes també van ser plantades amb el consentiment de l'administració", segons aquesta entitat.

Davant aquest context, Ipcena insta l'ACA i el Departament d'Acció Climàtica a posar en marxa un pla d'acció per recuperar la millora ambiental del pantà d'Utxesa. Consideren que, entre altres propostes, hauria d'incloure una zona de protecció circumdant de com a mínim de 50 metres amb motes per evitar que les escorrenties vagin a l'embassament. Els ecologistes assenyalen que "contaminar l'aigua de boca és un clar delicte de salut pública" i acusen la Generalitat de "no fer res per evitar-ho", tot i tenir les competències per fer-ho.