Cisternes, garrafes i obres d'urgència en 40 municipis per tenir aigua potable

Fa deu dies que els 25 municipis de la Mancomunitat de les Garrigues no poden beure l'aigua de l'aixeta per pesticides, però no són els únics que afronten problemes de subministrament a Lleida. Almenys setze més han recorregut també l'últim any a cisternes, garrafes i obres d'urgència per proveir pobles i masies tant del pla com del Pirineu.

L’aigua de l’aixeta no s’utilitza per beure ni cuinar des de fa deu dies a les cases de més de set mil lleidatans. La reben de la Mancomunitat de les Garrigues, que subministra 25 municipis d’aquesta comarca i del Segrià, així com Senan, a Tarragona.

L’entitat va constatar el passat dia 3 un excés de pesticides en el cabal que pren del pantà d’Utxesa, i des d’aleshores la presència d’aquestes substàncies pràcticament s’ha duplicat. Divendres va començar a proveir amb camions cisterna 14 pobles. Els altres 11 prefereixen aigua embotellada o agafar-la de pous i fonts.

Alguns veïns afectats es mostren resignats, mentre que d’altres qualifiquen la situació de “tercermundista” i fins i tot hi ha qui confessa certa aprensió cap a l’aigua de l’aixeta. La Mancomunitat, per la seua part, reclama accions immediates i solucions a llarg termini per assegurar-ne la qualitat. És la segona vegada en un mes que els plaguicides impedeixen beure l’aigua d’Utxesa.

El primer episodi al maig va durar 6 dies, mentre que ara no hi ha data per tornar a beure de l’aixeta. L’estiu passat, un abocament d’hidrocarburs al pantà va interrompre el subministrament de boca, mentre que danys per la DANA del 2019 i el temporal Glòria el 2020 van obligar també a utilitzar cisternes.L’aigua d’Utxesa es tracta amb carboni actiu des de fa tres dècades per eliminar pesticides. Tanmateix, la seua presència ha anat en augment i això dificulta controlar-los.

El president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, ho atribueix a un ús massiu en cultius i va explicar que les altes concentracions que abans només es veien a l’estiu ara es donen també a la primavera. Els episodis de contaminació coincideixen a més amb un llarg període de sequera que ha reduït el cabal dels rius, mentre que l’associació ecologista Ipcena apunta que la superfície agrícola a l’entorn d’Utxesa ha augmentat les últimes dècades. A tot plegat se sumen les sospites d’alguns alcaldes sobre possibles abocaments o filtracions de plaguicides, cosa que investiga l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) mitjançant mostres preses en diferents punts.Tanmateix, els problemes per assegurar l’aigua potable no es limiten als 25 municipis de la Mancomunitat de les Garrigues.

Almenys 16 més han recorregut l’últim any a cisternes, garrafes i obres d’urgència per garantir aquest servei bàsic en pobles i masies tant del pla com del Pirineu.Episodis de terbolesa i contaminació, fonts que deixen de brollar (especialment en èpoques de sequera) i desperfectes en canonades i bombatges es tradueixen en un nombre creixent de peticions d’ajuts a la Generalitat per solucionar aquestes incidències. Se n’han atorgat 72 a les comarques lleidatanes en els últims 6 anys i el nombre ha experimentat un augment constant des del 2019.El que demana amb més assiduïtat aquestes subvencions és Coll de Nargó. El seu alcalde, Martí Riera, afirma que pateixen un “greu problema” que atribueix “al canvi climàtic”.

El consistori porta des de fa dos setmanes botes al nucli de les Masies, mentre que la font que proveeix Montanisell està “a punt d’esgotar-se” i Coll de Nargó “aguanta” gràcies a un pou que es va fer com a reforç i ha acabat sent la font principal de proveïment, atès que l’aigua a la superfície s’esgota.“Els ajuntaments tenim el deure de garantir l’aigua de boca als veïns, però arribarà un moment en què serà impossible”, va lamentar Riera, que veu perillar la deu de la qual beu el nucli de les Gavarres. “La brigada treballa per no perdre l’aigua que ens queda”, explica. Aquests dies reparen una fuga i el consistori abordarà noves captacions, segons informa Cynthia Sans

.A la Vall de Cardós, l’ajuntament ha excavat quatre pous els últims anys per substituir fonts que han deixat de brollar, així com una nova captació a Estaon.

L’alcalde, Llorenç Sánchez, va explicar que el pròxim objectiu del consistori és fer arribar electricitat als dipòsits per dotar-los de sistemes de cloració.

L’ACA va prendre mostres en diferents punts per provar de determinar la procedència del pesticida

Els municipis de la Mancomunitat de les Garrigues acumulen ja setze dies sense poder beure l’aigua de l’aixeta des de començament d’any i encara es desconeix quan podran tornar a fer-ho. “El primer que volem saber és d’on surten els pesticides, per què ara, per què més quantitat, i quines accions emprendre per millorar la vigilància i garanties per tenir un servei de qualitat”, afirma el president de l’organisme, Francesc Esquerda, que reclama a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) mesures urgents per pal·liar la presència de plaguicides a les aigües. En aquest sentit, es va mostrar partidari de recuperar els buidatges periòdics d’Utxesa.

És una pràctica que es duia a terme de forma periòdica fa dos dècades per netejar llims i llots aen l’embassament i que es va abandonar després de la declaració d’Utxesa com a espai protegit PEIN per protegir la fauna salvatge. Per la seua part, fonts de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) desaconsellen buidar el pantà al considerar que es tracta d’“una tècnica de finals del segle XX” reservada a casos molt puntuals que podria tenir greus conseqüències per a la flora i la fauna d’aquest espai protegit. Van apuntar que requeriria uns exhaustius estudis previs i obtenir l’acord de l’ACA i tots els agents afectats, cosa que dilataria el procés.

En lloc d’això, plantegen alternatives com canviar i potenciar el tractament de l’aigua i dotar la xarxa de subministrament d’una nova captació, l’autorització de la qual s’hauria d’agilitzar. Aquesta última proposta és, precisament, la principal aposta a llarg termini de la Mancomunitat: la construcció d’una canonada per captar aigua del pantà de l’Albagés. En aquest sentit, reclamen a l’Estat, a la Generalitat i als regants del Segarra-Garrigues un acord per a aquesta obra i que es financi amb fons Next Generation de la UE.

Una intervenció a la potabilitzadora de Sarroca per millorar el tractament i evitar les fumigacions massives en cultius en el curs del Segre són altres propostes de la Mancomunitat. A què es deu l’elevada concentració de plaguicides a l’aigua de boca? Principalment ho atribueixo a la seua aplicació massiva en els cultius, sobretot de cereals, ja en el curs mitjà del Segre. Tots es filtren al subsol i van a parar al pantà d’Utxesa.

Quina és la situació de l’embassament? En l’actualitat està ple de llots, de llims i de brutícia malgrat que l’aigua hi circula. Abans es feien buidats parcials, però des que és una reserva de fauna, fa uns vint anys que no s’hi fa res. Caldria buidar-lo? Seria bo, ja que els cabals es regenerarien, però és una qüestió que depèn de les administracions.

Com es resoldrien aquests episodis de contaminació? La veritat és que la presència de plaguicides succeeix amb més assiduïtat. El que abans passava al juny o el juliol ara passa a l’abril o el maig. Al tractar-se d’aigua de boca, la Generalitat i l’Estat haurien de buscar una solució d’emergència.

Quina seria, doncs, aquesta solució? Hauria de ser una que resolgui el problema definitivament i passa per tenir preses alternatives. En concret, una altra al pantà de l’Albagés, encara que tardarà a arribar. En aquest sentit, reclamem a la Generalitat que n’agilitzi la tramitació i la pagui amb fons de la UE i, mentrestant, que renovi la planta per intensificar els tractaments de carboni.

«Ens vam instal·lar al poble per viure sense contaminació»

“Per als que hem decidit deixar la ciutat pel medi rural, situacions com aquesta ens dolen especialment. Que l’aigua de boca estigui afectada per la contaminació per a nosaltres és equiparable que es produeixi un incendi, ja que atempta directament contra la naturalesa i els que vivim als pobles. No tenir aigua de boca a través d’un sistema segur és una problemàtica que és d’urgent solució, encara que Vinaixa té recursos hídrics alternatius, cosa que no succeeix en altres poblacions.

Viure sense contaminació és el que ens va decidir a traslladar-nos”.

Cada cop més ajuts per assegurar el subministrament

La Generalitat convoca dos vegades a l’any subvencions per pagar cisternes i obres que assegurin el subministrament d’aigua potable davant d’incidències. La Mancomunitat de les Garrigues i els ajuntaments d’uns altres 26 municipis lleidatans s’hi han acollit des del 2017, segons dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i el nombre de subvencions atorgades amb aquesta finalitat ha anat en augment els últims anys. El 2017 es van concedir 9 ajuts a sengles municipis de Lleida, gairebé totes per a cisternes.

En canvi, el 2018 es va caracteritzar per pluges abundants i va ser el primer any en més d’una dècada en què les cisternes per proveir persones van quedar pràcticament limitades a avaries a la xarxa de subministrament i no a escassetat de cabal. Llavors només es van atorgar ajuts a quatre municipis. A partir de llavors, s’inicia una tendència que ha anat a l’alça fins ara.

El 2019, la Mancomunitat de les Garrigues i uns altres 9 municipis van sumar 11 ajuts per a cisternes i obres, mentre que el 2020 la Mancomunitat i 10 consistoris van rebre 15 subvencions. En aquests dos anys, la DANA i el temporal Glòria van danyar infraestructures d’aigua potable. El 2021 van ser 20 els ajuts atorgats a 15 municipis, mentre que, en el que va de 2022, se n’han donat ja a 13 consistoris.

«Ens acabarà donant aprensió beure l’aigua de l’aixeta»

Lourdes Nogués és veïna d’Alcanó i des de fa més d’una setmana consumeix aigua embotellada. “No tornaré a beure la de l’aixeta fins que hi hagi garanties”, afirma. “Abans això no passava, però els últims dos anys i, en especial, des d’aquesta primavera, ja han prohibit consumir l’aigua dos vegades”, explica.

“Abans la consumíem amb confiança però ara, amb tants abocaments i brutícia, ens acabarà donant aprensió. Per això compro aigua mineral encara que suposa una despesa afegida i ho seguiré fent fins que hi hagi un servei amb garanties per a la salut”.

«Anar a omplir garrafes a la cisterna és tercermundista»

Miquel Mor, veí de Sarroca de Lleida, va valorar divendres que “haver de portar garrafes fins a la cisterna per omplir-les d’aigua és molt tercermundista”.

“Podrien portar-les plenes, i si hi ha persones que no les poden anar a buscar, que l’ajuntament se les emporti. Com que tots paguem el que correspon per l’aigua, si ara tenim aquest problema ens la podrien servir com Déu mana”. Per la seua part, Antonio Estopà va insistir a reclamar la captació des del pantà de l’Albagés i va assegurar que l’embassament d’Utxesa “és un clot d’aigua bruta”.

«Ens mosqueja no saber a què es deu el que està passant»

“Estem mosquejats perquè no sabem què passa ni a què es deu”, diuen el Jordi i el Genaro, veïns de Granyena. “Ja fa 3 o 4 mesos que no ens fiem de beure de l’aixeta. L’aigua embotellada és una despesa i els camions cisterna una molèstia si has d’anar a omplir la teua garrafa.

Per acabar definitivament amb aquest problema es necessita una nova presa d’aigua des de l’Albagés, però serà un procés llarg. Els que vivim a les Garrigues volem disposar de serveis propis del primer món i el que ara succeeix és un inconvenient que no sembla que s’hagi d’acabar”.

«No s’hi pot fer res i t’has d’aguantar»

“No es pot fer res més que esperar que se solucioni el problema per poder tornar a beure l’aigua de l’aixeta. Hi hauria d’haver alguna compensació però el cert és que tot es fa sobre la marxa”, afirma Miquel Flix.

“És necessari buscar una solució definitiva que acabi amb aquests talls continus per la contaminació de l’aigua que consumim tots.”.