POLÍTICA PARTITS
Boya deixa la CUP al cap de 2 anys de denunciar assetjament
Va abandonar la cúpula de la formació per aquesta raó el 2019 || Afirma que el cas s'ha tancat sense autocrítica ni disculpes
Imatge d’arxiu de Mireia Boya.
L’exdiputada de la CUP per Lleida Mireia Boya va anunciar ahir la baixa com a militant del partit, la cúpula del qual va abandonar fa més de dos anys després de denunciar “agressions psicològiques” per part d’un membre del Secretariat Nacional. En un comunicat difós ahir a la nit a través de les xarxes socials, va afirmar que deixa la formació política per “com ha acabat el seu cas”. Boya va explicar que, “després d’un any i mig de silenci”, la CUP va tancar el seu cas donant-li la raó i que el mateix responsable de l’assetjament [la identitat del qual no ha transcendit mai] va reconèixer el que havia passat i es va disculpar amb ella a través d’una carta privada.
“Els fets van succeir tal com els havia explicat. No mentia, no exagerava, no era per interès polític. L’assetjament va existir”, va recalcar l’exdiputada. Tanmateix, va afirmar que “necessitava una disculpa, una autocrítica, un acostament per part de l’organització”. Tanmateix, va dir, res d’això va succeir.“La reparació ha de ser col·lectiva, perquè les agressions masclistes ho són”, va argumentar Boya. “És una oportunitat perduda per a mi i per a totes les dones víctimes de violències masclistes”, va lamentar.
“Per això he pres la decisió de donar-me de baixa com a militant de la CUP. És el meu espai ideològic, però l’organització no ha estat prou valenta per fer un pas endavant en la reparació de les violències masclistes posant les dones al centre de tot”. “És una decisió trista, però ferma”, va concloure.
Al comunicat, l’exdiputada detalla que les “seqüeles psicològiques i emocionals del dany ocasionat”. “Encara no m’he desfet del tot de l’ansietat, de la por de parlar en actes públics o de la inseguretat de militar en algun espai de l’esquerra anticapitalista.” Durant dos anys, va indicar, “he tingut el privilegi de poder pagar-me una teràpia psicològica que l’organització no oferia”. Si bé la conclusió del cas li va ser favorable, va assenyalar que en un primer moment “es va dubtar de mi i es va voler ocultar el que havia passat”.
