PLE PROVINCIAL
La Diputació demana AVE barats que uneixin Lleida i la resta de Catalunya
Suport unànime a una proposta de CCOO que se suma al projecte de trens de rodalies || Rebuig de la supressió dels jutges de pau que prepara l'Estat
El ple celebrat ahir.
El ple de la Diputació va aprovar ahir una declaració institucional que reclama a l’Estat i la Generalitat connectar Lleida amb les altres províncies catalanes mitjançant trens d’alta velocitat a preu assequible. Per fer-ho, demanen que aquests trajectes estiguin subjectes a l’obligació de servei públic, com els Avant, i evitar que el preu del bitllet variï en funció de la demanda, com succeeix amb els AVE. La corporació provincial recull així una proposta del sindicat Comissions Obreres que planteja augmentar les freqüències actuals aprofitant les hores en les quals ara no circulen trens.
La proposta que dona suport a la Diputació preveu que l’operativa dels trens estigui en mans d’una empresa pública, sense especificar si ha de ser de l’Estat o de la Generalitat. Tanmateix, Comissions Obreres apunta que Renfe ja té trens adequats per posar en marxa aquest servei. D’altra banda, el ple va aprovar una moció del grup de JxCat contra la supressió dels jutges de pau que planteja el Govern espanyol.
Ciutadans es va abstenir en alguns punts al considerar que alguns aspectes de la reforma estatal suposen una modernització. Així mateix, es va aprovar una moció d’ECP en favor dels treballadors temporers del sector agrari. El ple va aprovar també la incorporació al pressupost de més de 25 milions procedents del superàvit de la corporació.
El grup del PSC, a l’oposició, va criticar que aquesta operació és resultat d’un baix índex d’execució del pressupost.
“Exigirem el català encara que no figuri a les convocatòries”
“Cap funcionari ha entrat a treballar a la Diputació sense acreditar el seu nivell de català des que soc president i no passarà en el futur.” Així ho va afirmar el president de la corporació, Joan Talarn (ERC), arran de la polèmica convocatòria d’una plaça temporal de tresorer, en què no figura com a requisit conèixer la llengua catalana. Tanmateix, Talarn va afirmar que ho demanaran de tota manera, encara que no s’esmenti al document oficial.
“Exigir competències en llengua catalana és un deure irrenunciable”, va dir. Va dir que un decret estatal “impedeix explicitar aquest requisit” en nomenaments temporals, però va afegir que “si la llei impedeix escriure-ho, el sentit comú ens interpel·la a tenir-ho en compte”. Va precisar que aquest criteri s’aplicarà al seleccionar el nou tresorer.
