La Generalitat impulsa un pla per reduir l'impacte ambiental dels plaguicides

La Generalitat impulsa un pla per reduir l’impacte dels plaguicides al medi natural i en la salut. L’elevada concentració d’aquestes substàncies a l’aigua provoca que vint-i-set municipis de les Garrigues i el Segrià portin fins a quinze dies sense poder utilitzar la de l’aixeta per beure ni cuinar. La Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues, que subministra vint-i-cinc dels pobles afectats, assenyala l’aplicació massiva de pesticides en finques agrícoles com un dels factors que contribueixen a la contaminació de l’aigua d’Utxesa, juntament amb la sequera i els llots acumulats al fons del pantà (vegeu el desglossament).

Fonts del departament d’Acció Climàtica van explicar que al març van portar al Parlament un pla d’acció per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris. Té com a finalitat “reduir els tractaments fitosanitaris químics i els riscos que se’n poden derivar i fomentar la gestió integrada de plagues i l’ús dels mitjans alternatius a la lluita química”. La conselleria va destacar que aquest pla és un compendi de totes les actuacions que ja es porten a terme i van subratllar que des del servei de Sanitat Vegetal controlen l’aplicació i la comercialització de pesticides.

A més, van assenyalar que també duen a terme inspeccions en punts de venda i explotacions agrícoles.D’altra banda, la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues continuarà avui amb el repartiment d’aigua amb cisternes que paga l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als catorze pobles que les van sol·licitar. Als vint-i-cinc que integren l’entitat també se’ls facilitarà aigua embotellada, una actuació que sufraga la Diputació, segons va explicar el president, Francesc Esquerda.Quant a la substitució del carbó actiu de la planta potabilitzadora, va indicar que avui s’haurà renovat tot i tindrà més efectivitat en el tractament dels pesticides, per la qual cosa es podrà procedir a fer noves anàlisis del cabal tractat. Si l’Agència de Salut Pública determina que l’aigua és potable, els ajuntaments hauran de fer analítiques als dipòsits per comprovar el nivell de contaminació i determinar si cal buidar-los o se’n pot consumir l’aigua, barrejada amb la que circularà neta després de sortir de la potabilitzadora.

Esquerda va remarcar que tota aquesta operació durarà, almenys, fins a finals de la setmana que ve, per la qual cosa es mantindrà la distribució amb cisternes i en embotellada en garrafes tots els dies que sigui necessari.Esquerda i alcaldes de municipis afectats es van reunir ahir amb el president de JxCAT al Parlament, Albert Batet, que es va comprometre a reclamar inversions a la Cambra catalana que posin fi a aquesta problemàtica i s’agilitzi la captació alternativa que la Mancomunutat demana al pantà de l’Albagés. En un altre ordre de coses, l’ACA ha obert una nova convocatòria d’ajuts per finançar el transport d’aigua en cisternes i obres d’urgència per pal·liar problemes de subministrament. Cada any hi destinen un milió d’euros i la convocatòria actual està dotada amb 500.000.

“El veritable problema és la contaminació del fons d’Utxesa”

El llit del pantà d’Utxesa conserva restes de contaminació química procedent de pesticides, però també d’aigües residuals abocades durant anys des del polígon industrial El Segre de Lleida. “Una anàlisi segurament revelaria la presència de la meitat de la taula periòdica”, afirma Antoni Palau, doctor en ciències biològiques i professor de la UdL. Palau va apuntar que aquests materials poden dissoldre’s a l’aigua en episodis de calor i, per això, va apuntar que el problema d’Utxesa és “estructural” més enllà de l’actual sequera, “que tampoc hi ajuda”.

Val a recordar que la Mancomunitat demana buidar l’embassament per netejar-ne el fons i una nova captació al de l’Albagés. Sobre això últim, Palau creu que el millor lloc per a la nova presa és el túnel dels Bessons.