Veïns de la Clua: "Quan ens en anàvem vèiem els animals que fugien del foc"

Tornar a la normalitat i recuperar la tranquil·litat tan aviat com sigui possible. Aquest era l’objectiu ahir de la vintena de veïns de la Clua, el petit nucli d’Artesa de Segre situat entre la Vall d’Ariet i Baldomar que va ser desallotjat dimecres a la tarda després de declarar-se l’incendi. La majoria va tornar diumenge a la nit.

Altres veïns, com els que hi tenen la segona residència, van pujar ahir per comprovar que el perill ja havia passat. Una tornada a la normalitat que al matí va ser difícil d’aconseguir a causa de la presència dels mitjans de comunicació. “La meua sogra i jo hem pogut anar pujant aquests dies amb un permís especial per cuidar el ramat de cabres i treballar a la formatgeria perquè no podíem deixar-la parada durant tants dies, especialment pel benestar dels animals”, va explicar Pau Esteban, de Formatgeria de Clua.

En aquest sentit, va afegir que “ara toca tornar a la normalitat. Ha estat emocionalment difícil perquè saps que tens el foc aquí mateix”. Amaya Gómez, parella de l’Esteban, va afirmar que “érem a la formatgeria i va venir la meua mare desencaixada perquè hi havia una columna de fum. Vaig tenir un déjà-vu perquè em va venir a la memòria el foc que hi va haver quan jo era petita”. Gómez va comentar que “hem patit molt. Quan ens en anàvem, vam poder veure com els animals que viuen al bosc fugien del foc”.

Dimecres a la tarda va ser el moment més crític. “El foc estava a peu de carretera i ens va envoltar. Vam poder sortir de la Clua per la part de dalt”, va explicar l’Esteban.

Miquel Cuartero, un altre dels veïns, va dir que “he enviat fotos al meu fill i a uns amics de Madrid que tenen una casa aquí perquè vegin que la Clua, malgrat el perill que hi ha hagut, s’ha salvat”.

“Estàvem espantats i, ara, alleujats”

“Ha estat una alegria tornar i comprovar que tot està bé. Estàvem espantats i, ara, alleujats”, va comentar Miquel Cuartero, que viu a Artesa de Segre i té una casa al poble. Per la seua part, Marrhue Zaccarelli, que resideix a la Clua des de fa dos anys, recordava que “ràpidament va arribar el fum i ens van dir que ens en havíem d’anar”. Aquests dies ha estat a casa d’una amiga a Artesa i va agrair el tracte rebut.