La CHE fixa cabals mínims en 170 trams de rius de Lleida i n'exclou l'Ondara, el Sió i el Corb

El nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) té entre els principals objectius definir al màxim per primera vegada els cabals ambientals que han de respectar-se en rius i pantans, i per això posa xifres a gairebé totes les masses d’aigua de la conca, que varien cada mes adaptant-se a les estacions més plujoses o més seques. En el cas de Lleida, segons el pla encara vigent la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) només contemplava l’obligació de preservar el cabal ecològic en quatre masses d’aigua, tres de les quals al riu Segre (a Isòvol, a la Cerdanya; a Lleida ciutat i a Seròs) i una altra a l’embassament de Rialb. Tanmateix, amb la nova planificació, encara pendent d’aprovació final per part del ministeri per a la Transició Ecològica, l’Estat ha definit 105 cabals mínims en trams de riu i uns altres 73 per a masses d’aigua com llacs o embassaments.

En el primer cas, el nou pla hidrològic preveu nodes o punts de mesurament del cabal ecològic, una cosa també aplicable a la majoria dels pantans i estanys. Per citar alguns casos, el cabal ambiental mínim que haurà de circular per la Noguera Pallaresa des de la Noguera de Cardós i la central de Llavorsí fins al riu Santa Magdalena, poc abans de Rialp, oscil·larà entre 1.042 litres d’aigua per segon (poc més d’un metre cúbic) al desembre i 3,9 metres cúbics al maig, en ple desglaç. Pel que fa a la Noguera Ribagorçana, el cabal entre Alfarràs i la desembocadura al Segre (Corbins) ha de ser almenys d’1,260 metres cúbics el febrer i de 1,740 al juny.En canvi, la CHE no ha assignat cap cabal als principals afluents del Segre al pla de Lleida: el Sió, el Corb o el riu Set, el riu Farfanya o fins i tot el pantà de l’Albagès (a la cua del Segarra-Garrigues i sobre el curs del riu Set) no tenen un mínim d’aigua assignat al considerar que “no és procedent la definició de cabals ecològics perquè de forma natural el riu es troba sec en un nombre significatiu de dies”.

La Generalitat havia al·legat contra l’assignació d’un cabal zero en molts d’aquests trams i la CHE ho ha substituït per les sigles NP (no procedeix).

La malesa pren el riu Ondara a Tàrrega

El curs del riu Ondara a Tàrrega està ple de vegetació, especialment entre el pont del tram urbà de la carretera C-14 i el pont de l’avinguda Onze de Setembre, la qual cosa dificulta la circulació del cabal i podria provocar inundacions en cas de fortes pluges o rubinades. La regidora d’Urbanisme, Ivonne Pont, va dir que l’ajuntament és conscient d’aquesta situació.

Va explicar que acostumen a aprofitar subvencions de l’ACA i la CHE per netejar la malesa, però en sis mesos reapareix. El primer trimestre d’aquest any es va dur a terme una actuació al riu a la zona esportiva i sota el pont de l’avinguda Onze de Setembre, centrada a netejar la vegetació. Ara queda una segona fase a la mateixa zona esportiva que podria començar aviat.

Així mateix, la regidora d’Urbanisme va dir que la brigada municipal va retirant la vegetació del riu cada cert temps i en la mesura de les seues possibilitats, informa Laia Pedrós

Desaigües a la canalització per combatre algues i insectes

El nou pla hidrològic contempla un règim especial per al riu Segre a la canalització de Lleida que consisteix a alliberar 20 metres cúbics d’aigua per segon durant vuit hores per combatre l’excés de macròfits (algues) i de simúlids (per exemple, la mosca negra) almenys una vegada al mes.El règim consisteix a buidar aigua un cop cada setmana entre els mesos de març i octubre, tret del juliol i l’agost, quan se’n contemplen dos per setmana. Tant les algues com la mosca negra tenen una presència destacada al Segre i requereixen tractament. La Paeria preveu netejar les algues de la canalització la setmana vinent.