Els socorristes més buscats

Més de 150 ajuntaments de Lleida contracten cada any prop de 300 socorristes per vigilar les seues piscines municipals. A mesura que s’atansa l’estiu es converteixen en els professionals més buscats, ja que sense ells no pot començar la temporada de bany. Alcaldes i consells comarcals constaten enguany escassetat de personal qualificat, que ha portat a contractar-lo allà on el troben per poder obrir sense retards les piscines.

La pràctica totalitat ja ha obert els seus recintes al públic, moltes aquest cap de setmana. En alguns casos això ha implicat renunciar al requisit que els socorristes coneguin el català. Això ha passat a les Borges Blanques, on hi ha hagut polèmica per aquesta raó.

Tanmateix, també es donen casos similars en altres municipis de les comarques lleidatanes. A la Seu d’Urgell recorren a una empresa externa que contracta socorristes, una opció que trien cada vegada més ajuntaments. En aquest tipus de contractes, indiquen, no és requisit acreditar el nivell de català.

Des del consistori van explicar que un professional que vigilarà les piscines de la Seu és argentí i “entén el català però no el parla”. “Tot just hi ha socorristes i si a sobre demanem que tinguin titulació de català no obrirem les piscines”, van concloure. Oliana va estrenar divendres la temporada amb només un dels dos socorristes que necessita, a l’espera de contractar-ne un altre, informa C.

Sans

.A l’Urgell, Anglesola, Vallbona de les Monges, la Fuliola i Belianes, entre d’altres, deleguen la contractació de socorristes al consell esportiu de la comarca. Aquest any n’han contractat dotze, dels quals quatre no parlen català però sí que l’entenen. Procedeixen de Jaén i ja han vingut diversos estius a treballar a Catalunya.

L’ens comarcal apunta que el problema és que “a Catalunya no hi ha prou socorristes” i si haguessin d’exigir el català “hauríem de tenir les piscines tancades”, informa L. Pedrós

.A Almacelles, treballen com a socorristes dos joves originaris de Lleida i una tercera persona d’origen peruà, que entén el català i el parla una mica. L’alcaldessa, Vanesa Olivart, va afirmar que “la llei de contractació no permet posar aquest requisit”.

Una empresa de Barcelona els busca socorristes i va avançar que en els propers dies n’arribarà un altre. Malgrat que en els últims dos anys amb prou feines mitja dotzena de municipis lleidatans han demanat formalment socorristes amb coneixement del català, n’hi ha a moltes piscines municipals. Sovint es tracta de veïns de la localitat i el seu entorn que coneixen l’idioma.

Això succeeix en municipis com Sort i el Pont de Suert, entre altres.La disponibilitat de socorristes es va reduir dràsticament el 2017, quan la Generalitat va fixar nous requisits per exercir aquesta professió a Catalunya. Aquesta polèmica normativa ha seguit vigent, encara que amb successius canvis per suavitzar-la i evitar el tancament de piscines i zones de bany per falta de vigilància. El Consell Català de l’Esport va obrir la porta l’any passat que, en platges i altres espais aquàtics oberts on no pugui contractar-se un socorrista especialitzat, pugui ocupar el seu lloc un socorrista de piscines, una cosa que pot contribuir a un transvasament d’aquests professionals a la costa.