El Canal d'Urgell recupera i reivindica la història de les primeres treballadores

Els Canals d’Urgell han estat tradicionalment masculins. I és que la història d’aquesta infraestructura que fa 160 anys va suposar la transformació del paisatge i l’economia del pla de Lleida la van escriure principalment homes, entre ells, per exemple, l’enginyer director de les obres Domènec Cardenal, el nom de les quals ostenten diversos carrers de municipis com Mollerussa, Bellvís o Juneda. Així mateix, la presidència de la Comunitat General de Regants sempre ha estat ocupada per homes.

Però això no significa que les dones no hagin format part d’aquesta història. La primera a treballar en aquesta entitat va ser Carmen Castro, el 1947. Formada i avançada al seu temps, va ser pionera a tenir una feina als Canals d’Urgell que no fos la de netejar, cuidar nens o vigilar.

Va elaborar fitxers i llistes estadístiques de tota la zona de regadiu dels Canals, ja que per la seua condició de dona no podia accedir al càrrec de secretària. El 1954, ja casada i per tant amb la llicència concedida pel seu marit, va poder firmar el contracte com a auxiliar administrativa en plantilla definitiva, la qual cosa la convertia en la primera dona treballadora de la junta central. El 1974 va accedir a la categoria professional de subcap de negociat i el 1976 va ser nomenada cap de negociat de personal, càrrec que va ostentar fins al 1994, quan es va jubilar després de 49 anys en actiu.La presència de dones a l’entitat ha anat augmentant amb els anys.

Anna Simón o Dolors Piñol han format part d’aquesta empresa i el 2016 va arribar la primera presidenta d’una col·lectivitat, la de Bellpuig, càrrec que ostenta Ramona Creus. Des de l’any passat, l’entitat va crear la Fundació Canals d’Urgell, la directora de la qual és Maribel Pedrol. “Ha arribat l’hora de donar veu a les dones que sempre han estat presents en la història del Canal.

Queda un llarg camí per recórrer, però és un camí que hem de fer les dones, propietàries, les que treballen al camp. Cal formar part d’aquests organismes i prendre decisions en la gestió d’aquesta infraestructura”.

L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell: història i modernització

La Fundació Canals d’Urgell adaptarà l’Espai Cultural, ubicat a la seua seu de Mollerussa, per donar a conèixer a la ciutadania el projecte de modernització de la infraestructura hidràulica. I és que un dels principals reptes que té la nova fundació de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell és “obrir-se a la societat” i donar a conèixer els projectes de futur vinculats al territori, explica la directora, Maribel Pedrol.

Amb aquest objectiu, la sala dedicada als personatges rellevants del Canal, que serveix per finalitzar les vistes a l’Espai Cultural, s’adaptarà per acollir un espai immers que expliqui el procés de modernització del canal. “Els Canals d’Urgell no són una proposta de passat, estan vius. És important perquè el territori segueixi endavant, pensem que l’única aigua que tenim a casa nostra és la del canal, i necessitem donar-lo a conèixer”, explica la directora de la fundació, Maribel Pedrol.

Està previst que les obres es portin a terme aquest mateix any. L’Espai Cultural ha reiniciat aquest curs les visites a escoles i particulars després de les restriccions derivades de la pandèmia. Durant la ruta, a més de la història, també s’explica el procés de modernització i el canvi que suposarà per a la gent del territori.

En total, unes 2.060 persones han visitat aquest equipament, de les quals 879 procedeixen de centres escolars. Precisament, la visita guiada per als més petits ha incorporat la figura d’un titella, el canaler Isidor, que explica la transformació de secà a regadiu del territori i ensenya els nens a aprendre a utilitzar l’aigua correctament.

Una exposició de llenceria per reivindicar allò femení

La Fundació dels Canals d’Urgell ha presentat l’exposició temporal Aixovars.

La gent del Canal a través de la roba blanca i la llenceria de principis del segle XX. L’objectiu: donar veu a les dones que sempre havien quedat amagades darrere de la figura dels homes. Elles tenien tasques importants, entre les quals la confecció de les peces de roba.

Alhora, l’exposició vol posar de manifest les diferències entre classes socials de l’època ja que les peces de la burgesia eren molt més elaborades i en canvi les dels treballadors no ho eren. Es tracta d’una petita mostra de la col·lecció de Victòria Antó. Una bona part d’aquesta destacada mostra ja es va exposar anteriorment al Castell de Remei.