INFRAESTRUCTURES CARRETERES
El trànsit a l'AP-2 entre Lleida i Montblanc creix gairebé un 90% deu mesos després d'aixecar-se el peatge
El nombre de vehicles que circulen per l'AP-2 continua creixent i entre gener i juny el trànsit va augmentar gairebé un 90% en comparació amb el mateix període del 2019. Aquest juny s'han complert deu mesos del final del peatge a l'autopista i aquest estiu s'espera que més persones optin per circular per aquesta via per viatjar a la costa.
El trànsit a l’AP-2 no ha parat de créixer des que se’n van aixecar els peatges el setembre passat, fa ara deu mesos. A aquest creixement cal afegir que en aquesta campanya turística d’estiu, la primera sense barreres a l’autopista, també s’espera que més gent opti per circular per aquesta via per dirigir-se cap a la costa catalana.
D’aquesta manera, el primer semestre del 2022 el nombre de vehicles que van passar per l’AP-2 va pujar gairebé un 90% en comparació amb el mateix període del 2019. Segons les dades del ministeri de Transports, facilitades per la subdelegació del Govern espanyol a Lleida, entre el gener i el juny d’aquest any l’autopista va registrar una mitjana de 18.231 vehicles al dia entre Lleida i Montblanc (gairebé el doble que els 9.601 de fa tres anys). D’aquests, 6.278 van ser camions, un 164 per cent més.
En canvi, l’N-240, que transcorre gairebé paral·lela a l’autopista, va perdre en aquest mateix període poc més del 50% del trànsit que tenia el 2019. En aquesta via, el nombre de camions s’ha reduït més d’un 75%. Influeix també que la Generalitat va ampliar el mes de setembre passat la desviació obligatòria de camions des de la carretera nacional a l’autopista, que des d’aleshores s’aplica entre Lleida i Montblanc.
En aquest sentit, la portaveu de la patronal del transport, Asotrans, Sílvia Llobet, va explicar que abans que s’aixequessin les barreres de l’AP-2 hi havia transportistes “de passada” que sortien de l’autopista a Fraga per seguir cap a Barcelona per l’autovia A-2. Tanmateix, ara que no s’ha de pagar per conduir per l’AP-2 (i tampoc per l’AP-7) es mantenen en aquesta via durant tot el seu trajecte. Per la seua part, l’Estat aborda les obres per remodelar l’accés a l’autopista a Lleida ciutat i ha anunciat nous enllaços (vegeu els desglossaments).
Obres a l’enllaç de Lleida ciutat per acabar els treballs en accessos
El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana porta a terme actualment les obres per reformar l’accés a l’AP-2 des de Lleida ciutat. Aquests són els últims treballs vinculats amb l’adequació dels enllaços després de la demolició de les casetes, unes infraestructures que han estat més de quaranta anys dretes. El projecte contempla la construcció d’una rotonda de seixanta metres de diàmetre que millorarà la connexió amb l’Eix de l’Ebre (C-12) i també s’habilitarà un espai per al control del trànsit, a petició del Servei Català de Trànsit (SCT). L’illa de casetes de l’antic peatge de la capital del Segrià es va enderrocar el mes de novembre passat i des d’aleshores els carrils estan delimitats per cons.Després de demolir aquestes casetes, el ministeri va tirar les dels accessos de l’Albi, les Borges Blanques i Soses, per aquest ordre. Aquestes obres van acabar a l’abril.
A l’espera de construir noves entrades a Castelldans i Vimbodí
L’autopista compta actualment amb quatre accessos a Lleida. Són els de la capital del Segrià, Soses, les Borges i l’Albi. En aquest sentit, l’Estat espanyol ja ha anunciat que en construirà dos més: un a Castelldans i un altre entre Tarrés i Vimbodí, en el límit entre les demarcacions de Lleida i Tarragona. L’enllaç de Castelldans connectarà amb la carretera L-702 i costarà fins a 5,8 milions d’euros. La previsió és que les obres comencin l’any que ve. Per la seua part, l’accés que projecten entre Tarrés i Vimbodí era una reivindicació per part de nou ajuntaments de Lleida i Tarragona i suposarà una inversió de 4,4 milions d’euros.Així mateix, el ministeri de Transports també va avançar que estudiaria l’impacte ambiental que tindria obrir un nou enllaç a Artesa de Lleida, tal com reivindica la Diputació, ja que s’habilitaria a la zona protegida de Mas de Melons.