El Conselh Generau exigeix que l'aranès continuï sent llengua vehicular a l'escola després de 38 anys

El govern aranès presentarà una iniciativa legislativa al Parlament per exigir "la modificació immediata" de la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari. Aquesta llei reconeix l'aranès com a llengua oficial i, després de 38 anys d'Escola Aranesa, s'elimina el caràcter de "llengua vehicular i d'aprenentatge" de l'aranès, substituint-lo per "llengua d'ús curricular i educatiu habitual". El Conselh Generau d'Aran considera que és un "atac directe a la llengua pròpia d'Aran i al seu autogovern", fet que "suposa un greuge comparatiu" amb el català, que sí que manté el caràcter de llengua vehicular i d'aprenentatge.

El Conselh Generau d'Aran ha convocat aquest dijous, amb caràcter d'urgència, als centres i serveis educatius aranesos per a transmetre'ls aquesta informació, al mateix temps que els ha presentat la declaració institucional que se sotmetrà a aprovació en el Ple d'aquest divendres i que rebutja el tracte que rep l'aranès en aquesta Llei. El Conselh reclama que sigui modificada "de manera immediata i que es respecti l'oficialitat de la llengua pròpia d'Aran", una declaració institucional a la qual el sector educatiu aranès ha brindat el seu suport explícit.

La síndica d'Aran he fet arribar aquesta setmana una carta a la consellera de Presidència de la Generalitat per a manifestar el rebuig del Conselh Generau d'Aran a aquest fet i reclamar l'esmena d'aquest atac a la llengua pròpia de l'Aran.

La síndica d'Aran, Maria Vergés, i la consellera de Coneixement d'Aran, Angelina Cases, s'han reunit aquest dijous amb els representants dels centres i serveis educatius aranesos, per a informar-los que el govern del Conselh Generau d'Aran presentarà una iniciativa legislativa al Parlament per a exigir que l'aranès continuï sent llengua vehicular i d'aprenentatge a l'Aran. Després d'haver conegut que el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, que elimina el caràcter de llengua vehicular de l'aranès, mentre que aquesta Llei sí que manté aquest caràcter per al català i castellà.

"Amb aquesta Llei, la llengua pròpia retrocedeix dècades en el seu reconeixement i consolidació a l'escola aranesa, que fa més de trenta anys que ha impulsat un model lingüístic d'èxit i que garanteix que l'alumnat aranès acabi la seva etapa d'educació obligatòria amb el domini de cinc llengües: les tres oficials (aranès, català i castellà) i dues estrangeres (francès i anglès)" ha manifestat la síndica d'Aran, Maria Vergés.

Així mateix, ha afegit que "és un menyspreu i un atac directe a l'aranès, que es troba en aquests moments en una situació de desemparament total malgrat ser reconeguda com a llengua oficial en tota Catalunya". Vergés ha explicat que faran "ús dels drets que ens concedeix l'article 80.1 de la Llei d'Aran sobre la participació del Conselh en l'activitat parlamentària i presentaran una iniciativa legislativa per a exigir que aquesta Llei "sigui modificada perquè es recuperi el caràcter de llengua vehicular i d'aprenentatge a l'escola". La síndica també vol que "es respecti l'oficialitat de l'aranès a Catalunya, tant pel que fa al compliment i desplegament efectiu de la normativa vigent com a la millora immediata dels recursos i el finançament".

Per Vergés "no és tolerable aquest atac a una llengua minoritària en greu perill com és l'aranès" així mateix, afegia que "des de la màxima institució aranesa estudiarem totes les accions que siguin necessàries", entre les quals poden constar la presentació d'un conflicte en defensa de l'autonomia d'Aran, tal com marca en els articles 75 bis i següents, la Llei orgànica 2/1979, de 2 d'octubre, del Tribunal Constitucional, per a protegir la nostra llengua i l'autogovern davant de tots aquells que vulguin laminar els nostres drets reconeguts per les Lleis.

La síndica ha fet arribar aquesta setmana una carta a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per a manifestar el rebuig del Conselh Generau d'Aran a aquest fet i reclamar l'esmena d'aquest atac a la nostra llengua pròpia.

És necessari recordar que, des del govern d'Aran, han estat innombrables les ocasions en les quals s'ha reclamat a la Generalitat de Catalunya una millora del finançament en matèria de llengua i cultura i un reajustament en la relació entre Conselh i Generalitat per a impulsar el lideratge del Conselh en aquesta matèria.

La dotació que rep actualment el govern d'Aran per a l'aranès per part de la Generalitat és de 100.000 euros anuals, mentre que el pressupost del govern català per a 2022 ha augmentat en 8 milions els fons destinats al català, uns recursos que aconsegueixen ara els 38,8 milions d'euros, ha exposat la síndica.

Maria Vergés ha afegit que l'Aran compta "amb una Llei de l'Aranès que, des de 2015, no sols no s'ha desplegat, sinó que ha laminat les competències del Conselh Generau d'Aran sobre l'aranès". Aquest fet ha provocat que siguin compartides amb la Generalitat, quelcom que "ha generat greus problemes, confusions i contradiccions a causa de la mala praxi en matèria de política lingüística que la Generalitat ha dut i duu a terme", ha sentenciat la síndica.