Dos cares del mateix servei

Miquel Martínez, Cap del Parc de Bombers Professionals de Mollerussa: «La nostra estratègia protegeix les persones abans que els béns i el medi ambient»

Quant de temps fa que és bomber?

Fa vint-i-dos anys que treballo en aquesta professió. He anat passant per diferents parcs, i a l’octubre farà dos anys que soc sergent en cap del de Mollerussa.

En què es basa la seua activitat?

Atenem la població en les emergències no delictives. Donem resposta a tota mena d’incendis, salvaments i assistències tècniques. Aquí som 24 bombers, més sis ajudants d’ofici forestals que ens reforcen a l’estiu. Només aquest any portem més de 700 serveis urgents.

Tenen prou capacitat per respondre davant de qualsevol emergència?

Sí. El nostre parc és un dels únics quatre a Catalunya que té un furgó de risc químic, capacitat per donar resposta a un accident nuclear, radiològic, biològic o químic.

Com valora la campanya forestal d’aquest estiu?

Ha començat fort, a causa de la sequera. Hem patit incendis de molt potencial en zones amb un alt estrès hídric en la vegetació. Les últimes pluges ens donen una mica de treva, però la realitat del canvi climàtic augura episodis més recurrents i agreujats.

Ha temut en algun moment per la seua seguretat o la dels seus companys?

Mai he tingut la sensació de perill per a la meua vida, però sí que hem viscut moments de gran tensió, quan les necessitats superen els recursos.

Creu que el seu ofici està valorat socialment?

Sí, perquè sempre prestem ajuda i no posem sancions. Tot i així, hi ha gent que s’enfada perquè consideren que arribem tard. De vegades tampoc s’entén que la nostra estratègia és defensiva. Això significa que la seguretat de totes persones passa al davant de la dels béns i el medi ambient.

I per part de l’administració pública?

Hi ha un dèficit de finançament històric, i la inestabilitat política també afecta. Malgrat tot, ens estem recuperant de les retallades de la crisi de l’any 2008.

La cúpula té un projecte, però falten recursos i personal. Ara està millorant, però s’ha mantingut el servei amb hores extra, i és inadmissible.

Com valora la tasca dels bombers voluntaris?

Són clau, perquè són la primera resposta al territori. S’han d’entendre com un complement, un encaix, i s’han d’integrar dins de l’estructura dels funcionaris.

El model mixt funciona en altres països com França, Alemanya, i el Regne Unit. Ha de ser així perquè hi ha zones del territori amb poca població i poca casuística de serveis, però amb capacitat de mobilitzar gent per donar suport.

El model mixt funciona bé, a Catalunya?

Funciona, però s’ha d’homogeneïtzar. Es va marcar un temps màxim d’arribada a l’accident de vint minuts que només es pot complir a l’àrea metropolitana.

A Lleida hi ha molts més parcs de voluntaris que de professionals, i a Girona és al revés. Per això està previst que cap a l’any 2025 s’obrin dos nous parcs de bombers professionals a Lleida.

Josep Maria Andreu, Cap del Parc de Bombers Voluntaris de les Borges Blanques: «Notem molta exigència cap a un col·lectiu que fa un treball voluntari»

Quants anys fa que està en aquesta professió?

Fa trenta-dos anys que soc bomber, i sempre he estat a les Borges Blanques. Des de l’any 2007 tenim un nou parc. Abans estàvem en un magatzem del poble, en molt males condicions.

Quines diferències hi ha entre vostès i els bombers professionals?

La principal diferència és econòmica. Nosaltres no hem fet oposicions, per la qual cosa no som funcionaris, i només cobrem quan sortim de servei. No cotitzem perquè no estem en nòmina, però sí que ens retenen un mínim del quinze per cent d’IRPF. Tot i així, fem exactament les mateixes actuacions que els professionals. Des de començament d’any hem realitzat més de 300 sortides urgents i no urgents.

Com s’organitzen?

Venim quan podem. Provem de mantenir el parc net i llest per a qualsevol emergència. També fem diferents formacions i pràctiques.

Tenen obligacions?

Ens marquen l’assistència, la qual cosa ens causa molt descontentament. Hem de fer un mínim de 650 hores anuals, i a molts els costa perquè hem de tenir una segona feina de la qual obtenir ingressos.

Hi ha molts voluntaris que són Mossos d’Esquadra o tècnics d’ambulàncies. Molta gent desconeix el model mixt, i se sorprenen quan expliquem que som bombers, i que també tenim una altra feina.

Creu que la població els valora?

Sí, perquè pràcticament portem el mateix vestit que un funcionari. Només portem una petita etiqueta distintiva, que la majoria no reconeix.

I l’administració pública?

Rebem el mateix finançament que un parc professional. De fet, hi ha casos en els quals els nostres equipaments són millors. Tot i així, notem molta exigència cap a un col·lectiu que fa un treball altruista. En molts casos no semblem voluntaris. Ens reconeixen, però no ens cuiden.

Recorda alguna situació límit en la qual hagi pogut sentir perill o tensió?

Moltes vegades hem hagut de córrer, en incendis forestals o de matolls, que semblen més senzills. Recordo la duresa de l’accident múltiple de 27 cotxes a la Panadella, a començaments d’any.

Com es coordinen amb els bombers professionals?

Quan hi ha una sortida, jo agafo el comandament, o si no ho fa el bomber més veterà. En els serveis que venen professionals de Lleida o Mollerussa, ens subordinem a les seues ordres.