El Govern espanyol decidirà quines seran les grans centrals solars i eòliques que podran construir-se a partir d’ara a Lleida. Amb aquesta finalitat ha assumit el control d’un bé escàs i decisiu per al desenvolupament de les energies renovables: ha reservat la major part de la capacitat disponible a la xarxa elèctrica de transport, necessària per evacuar l’electricitat de grans instal·lacions de molins de vent i de plaques fotovoltaiques. Preveu assignar drets de connexió a través de concursos d’acord amb les seues pròpies condicions, que inclouen criteris ambientals i altres de socials com la creació d’ocupació. Els ha posat en marxa en disset punts de tot Espanya, però encara no hi ha dates per convocar-los a Lleida.
L’Estat ja té competències sobre plantes de més de 50 MW de potència. Tanmateix, molts projectes per sota d’aquest llindar necessiten evacuar l’energia a la xarxa de transport, formada per línies i subestacions d’alta tensió. L’autorització d’aquests últims seguirà a mans de la Generalitat, però la majoria necessitaran el vistiplau previ de l’Estat per comptar amb els punts de connexió que necessiten. Assignar-los per concurs suposa un gir respecte al sistema actual. Fins ara s’han atorgat als promotors a mesura que els sol·licitaven mentre hi hagués capacitat disponible.
Assegurar-se la connexió a la xarxa és un dels primers passos de qualsevol projecte d’energies renovables. El nou procediment de l’Estat no afectarà els que ja estan en tràmit, atès que ja compten amb permisos per evacuar electricitat. Tampoc els petits per sota de 5 MW, ja que poden connectar-se a la xarxa de distribució en lloc de la de transport.
Segons dades de Red Eléctrica de España, les subestacions de Magraners (Lleida), Juneda, Maials, la Pobla i Sallente figuren sense capacitat disponible: no s’admeten sol·licituds de connexió, a l’espera que el Govern espanyol les adjudiqui per concurs. Sumen una potència sense assignar de més de 900 MW i només s’hi permet connectar a demanda instal·lacions per a autoconsum. Altres figuren com instal·lacions sense potència disponible.
Criteri ambiental i de beneficis socials per assignar connexions
El ministeri de Transició Ecològica va fer públic setmanes enrere el projecte d’ordre que estableix els criteris per assignar connexions a la xarxa de transport d’electricitat. El primer és la durada de les obres: atorga més punts als que es comprometin a posar en marxa centrals solars i eòliques en menys de cinc anys. El segon premia tecnologies d’emmagatzemament i plantes híbrides, així com la repotenciació d’instal·lacions i l’autoconsum d’energia.
El tercer criteri és socioeconòmic: dona prioritat a les propostes que generin més ocupació, les que incloguin accionistes locals, les que reinverteixin els ingressos en el territori i les que tinguin un impacte favorable a la cadena de valor industrial. El quart i últim és ambiental. Valora els projectes de menys impacte, tant de panells solars i molins com de línies d’evacuació.
Aquests criteris s’hauran d’aplicar per assignar drets de connexió als primers disset nusos de la xarxa elèctrica de transport a tot Espanya. Aquesta llista només inclou a Catalunya la subestació de Rubí.
Més de quaranta projectes per a molins i panells solars ja en tràmit
Projectes per a tres parcs eòlics i trenta-vuit centrals solars ja estan en tramitació a les comarques de Lleida i ja tenen assignat un punt de connexió a la xarxa de transport o de distribució per evacuar l’energia que produiran molins i plaques fotovoltaiques, de manera que no els afectarà el nou sistema d’assignació de l’Estat.
Els projectes ja en marxa a Lleida ja sumen més d’un gigawatt de potència, entre 360 MW d’eòlics i 722 MW de solars. És més de la meitat de l’energia renovable que està en tràmit a tot Catalunya: una mica més de dos gigawatts, entre 1.407 MW d’eòlics i 611 MW de solars.
Gairebé totes les centrals solars en tràmit a Lleida són competència de la Generalitat, al no superar els 50 MW de potència. L’única excepció és un camp solar a Ciutadilla inclòs al projecte BCN Solar 2, de competència estatal. En canvi, la major part de l’eòlica a Lleida és de competència estatal: són trenta-sis molins amb 220 MW de potència, enfront dels vint-i-set que ha d’autoritzar el Govern català i sumen 140 MW.
