Pesca, rutes mineres i cases rurals: El Baix Segre ja crea negocis turístics per completar els ingressos agrícoles

El Baix Segre busca com diversificar la seua economia centrada en l’agricultura i, especialment, en la producció de fruita de pinyol. En anys com aquest en què les gelades i el granís redueixen sensiblement els ingressos, els pobles d’aquesta subcomarca han començat a posar en marxa alternatives que puguin engrossir les arques municipals i les dels veïns.

El turisme es perfila com una de les alternatives més fermes i se centra en la floració de fruiters, l’atractiu fluvial de Segre, l’Aiguabarreig, Utxesa i l’Ebre, el turisme religiós i el de les mines de carbó. Pel que fa al turisme de la floració, Torres, Seròs, Alcarràs, Soses, la Granja d’Escarp i Massalcoreig programen rutes durant el mes de març que atreuen nombrosos visitants encara que destaca Aitona, la primera a apostar pel Fruiturisme, que cada any reuneix milers de persones per veure el mar rosa dels fruiters. Això ha donat lloc a la creació de nous negocis.

En l’actualitat, hi ha quatre restaurants, sis nous establiments de productes de proximitat, i tres cases de pagès, una de les quals municipal, que ja s’ha llogat a una família de Vitòria fins a finals de setembre. A més, Aitona també vol potenciar el turisme religiós ja que és bressol de santa Teresa Jornet, el beat Pare Francesc Palau i el beat Josep Camí. L’ajuntament projecta una zona d’estacionament per a una vintena d’autocaravanes que preveu poder obrir aquest any a la zona del mirador de Montfeliu.Pel que fa al turisme fluvial, està pendent l’obertura del primer resort a Almatret amb vuit bungalous per a aficionats a la pesca del silur a l’Ebre promogut per un empresari txec que espera la llicència d’activitats per acollir els primers visitants.

Serà el primer d’aquesta zona i la previsió és que s’obri en un mes, segons fonts municipals. El Segre i l’aiguabarreig amb la Cinca també són un recurs per explotar en els quals municipis com la Granja d’Escarp han centrat esforços. Segons va assenyalar l’alcalde, Manel Solé, el consistori ha constatat que aquest espai protegit i la serra de Montmaneu atreuen cada any nombrosos turistes, molts de procedents de Centreeuropa atrets per la pesca, que busquen un lloc on allotjar-se.

La població ja ha creat una zona d’autocaravanes de vuit places ampliable a setze. A més, s’han creat rutes per fer senderisme i BTT.L’embassament d’Utxesa és un altre dels paratges que atreuen turistes i estudiosos durant tot l’any. Torres de Segre també projecta una zona d’autocaravanes pròxima al pantà.

Segons fonts municipals, el 2019, abans de la pandèmia, ja es van registrar 10.000 visites, 6.000 el 2020, en plena crisi sanitària, i l’any passat va ser 14.500. Aquest any s’espera batre rècords. Manel Solé va incidir en el fet que un altre dels recursos per treballar és el turisme de la mineria.

La Granja, Seròs i Almatret compten amb desenes de mines de carbó tancades que ja són focus d’atenció. No és la primera vegada que s’intenta impulsar aquest potencial. De fet, “hi ha qui ja ve a visitar-les” va assenyalar l’alcalde d’Almatret, Jordi Tarragó. No estan senyalitzades i moltes no són segures però caldria crear rutes senyalitzades per explicar el passat miner d’aquesta zona.

Alcarràs impulsa la bioeconomia circular reutilitzant dejeccions

Alcarràs busca alternatives en la bioeconomia circular amb projectes promoguts per particulars i pel consistori. Entre les iniciatives privades val a destacar la dels mateixos ramaders de la població que han posat en marxa un centre de tractament d’excrements de bestiar i restes arbòries per a la creació d’abonaments orgànics, encara que la finalitat és fer bicombustible.

També hi ha iniciatives com la de la Cooperativa Fruits de Ponent per reutilitzar la fruita rebutjada, o de Vall Companys per reaprofitar els caps de bestiar morts amb la mateixa finalitat. Per la seua part, l’ajuntament posarà en marxa a les Escoles Velles un BioHub per a la investigació de cara a reutilitzar matèries com les algues del riu Segre per a la seua conversió en adob.