Pobles silenciosos sense motos, quads ni buguis al Parc de l'Alt Pirineu

Els municipis d’Alt Àneu, Alins i Farrera ja prohibeixen el pas de motos, quads i buguis per les pistes i camins que transcorren per la vall de Bonabé i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ho fan per aconseguir “zones silencioses” i afavorir així un transport sense soroll. La mesura forma part del pla d’acció que acompanya la declaració com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) que ha impulsat el Parc Natural i que va entrar en vigor ahir.

Una certificació que té com a objectiu preservar el silenci i garantir que els únics sons que s’escoltin en aquests espais siguin els de la naturalesa. Per aquest motiu estableix un límit de soroll inferior als 50 decibels. Tampoc no es permet fer botellons o activitats sorolloses, com les associades a explotacions mineres.

Per la seua banda, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va assenyalar ahir a Isil que és necessari potenciar els punts on s’arriba a aquesta “excel·lència”, tenint en compte que un 22% de la població viu en llocs on es considera que la qualitat acústica és bona i que, al contrari, és més difícil estendre mesures de protecció d’aquest tipus als entorns més urbans.El president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Josep Queró, va explicar que la mesura contribueix a posar en relleu l’entorn i va recordar que s’havien produït queixes, sobretot en època estival, pel pas de vehicles motoritzats en àrees com el de la vall de Bonabé. En algunes ocasions s’havia arribat a calcular que n’havien passat fins a 750, molts dels quals eren motos, quads i buguis. Es va mostrar convençut que la posada en marxa de la ZEPQA contribuirà a un augment de les visites per part d’un segment de la població que és més sensible o li molesta el soroll.

Va defensar la necessitat de la desestacionalització del turisme per evitar les concentracions que es produeixen durant l’agost. Per la seua part, l’alcalde de Farrera, Àngel Bringué, va apuntar que l’entrada en vigor d’aquesta zona suposa “convertir en cartell” la importància que té preservar el silenci en aquest espai, que va defensar com “el llenguatge de la naturalesa” quan aquest no es veu “contaminat” per l’activitat humana.