Detinguts per presumptament estafar 5,8 milions en crèdits ficticis a Lleida

Els Mossos d’Esquadra han detingut dos persones a Port del Comte, a la Coma i la Pedra, al Solsonès, per presumptament estafar 5,8 milions d’euros en crèdits ficticis a un empresari que tenia "necessitats de liquiditat econòmica urgent" davant de les dificultats provocades per la pandèmia de Covid.

La policia catalana també investiga quatre persones més que també conformaven la suposada organització criminal desmantellada i no descarta que hi hagi més víctimes, ha informat en un comunicat d’aquest dijous. Els detinguts van seleccionar la víctima prèviament i, al·ludint ser una entitat financera, li van oferir un préstec en forma de garantia bancària per un total de 40 milions d’euros a pagar en tres anys, pel que li van exigir aportar únicament les despeses que generava, un total de 5,8 milions d’euros.

La víctima va pagar l’esmentada quantitat però no va rebre els diners promesos, amb el qual volia efectuar diferents pagaments que tenia dificultats per afrontar "com a conseqüència del descens del negoci al seu sector durant l’època de restriccions per la Covid-19".

Els agents van detenir un home i una dona el 20 de juliol residents en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i han quedat en llibertat amb càrrecs i mesures cautelars i la investigació continua oberta. El jutge d’instrucció ha adoptat mesures cautelars en relació amb deu immobles, amb prohibició d’alienar-los, un vehicle i el bloqueig de quatre comptes bancaris.

MODUS OPERANDI

Els sis investigats tenien coneixements en matèria mercantil i bancària i utilitzaven un "llenguatge complex i encriptat que els donava credibilitat i professionalitat". Van crear una xarxa d’empreses ubicades en diferents països europeus -com el Regne Unit, la República Txeca i Bulgària- per simular que formaven una empresa gestora de fons d’inversió solvents: quatre d’ells operaven des d’Espanya i, els dos restants, conformaven la "branca europea" del grup.

L’home que va tractar amb la víctima intentava que augmentés la quantitat de diners que sol·licitava, perquè això repercutís en l’aportació inicial que se li demanava en concepte de despeses del crèdit.

Així mateix, intentava tancar les negociacions "amb molt poc temps al·legant que els diners arribarien molt ràpid al compte corrent de les víctimes" i deia tenir contacte amb persones rellevants de l’àmbit financer espanyol i el Banc d’Espanya.