ENERGIA ADMINISTRACIÓ
Fi a la primera concessió hidroelèctrica a Lleida i sis més expiren en nou anys
La concessió d'una central hidroelèctrica finalitza avui per primera vegada a Lleida. L'Estat ha posat en marxa el procés per extingir el dret concessional de la central de Castillonroi, al canal de Pinyana, i haurà de decidir si la manté en servei o exigeix desmantellar-la. Les concessions de sis centrals més expiraran en els pròxims nou anys.
La concessió de la central hidroelèctrica de Castillonroi, entre les províncies de Lleida i Osca, finalitza avui mateix i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ja ha iniciat el procés per extingir-la. Serà la primera a les comarques lleidatanes a tornar a mans de l’Estat després de concloure un període concessional de més de setanta anys. El Govern central, al seu torn, haurà de decidir si la manté en funcionament o bé exigeix desmantellar-la. Les concessions de mitja dotzena de centrals més a Lleida expiraran en els pròxims nou anys.
La central de Castillonroi, al canal principal de Pinyana, està actualment a mans de l’empresa Hidrodata. Aquesta firma podrà seguir al capdavant de les instal·lacions de manera temporal, fins que la resolució de la CHE per declarar extingida la concessió sigui ferma. Fonts de la Confederació van precisar que aquest document haurà d’establir també quin serà el futur de la mateixa central.
Al finalitzar la concessió, l’aprofitament hidroelèctric pot revertir a l’Estat perquè el mantingui en servei. Aquesta és l’opció més comuna, i la que s’ha aplicat en centrals com les d’El Pueyo i Lafortunada, les dos a Osca, i la de Lodosa, a Navarra. La gestió de totes aquestes s’ha adjudicat mitjançant concursos públics.
Si la central de Castillonroi surt a licitació, la comunitat de regants de Pinyana té intenció de presentar una oferta per adjudicar-se’n la gestió.Tanmateix, hi ha la possibilitat que l’Estat consideri la instal·lació “contrària a l’interès públic” i reclami la demolició de les construccions instal·lades en el domini públic hidràulic. Fonts de la CHE van indicar que aquesta opció es reserva únicament a centrals hidroelèctriques considerades inviables des del punt de vista econòmic o bé insostenibles des del punt de vista mediambiental.Les concessions de les centrals hidroelèctriques d’Espot, Llesp, la Plana, el Pont, Sant Maurici i la Torrassa són les pròximes que expiraran a Lleida fins al 2031. La resta es prolongarà més enllà d’aquesta data i les de més de trenta es mantindran en vigor fins a l’any 2061.
Pinyana vol gestionar aquesta instal·lació al canal
Un cartell a la central hidroelèctrica de Castillonroi data la construcció de les instal·lacions el 1944. Més de set dècades després, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) prepara l’extinció del dret concessional que ara té Hidrodata i la comunitat de regants de Pinyana aspira a gestionar el complex si la Confederació el treu a concurs. El president del Canal, Ramón Piqué, va explicar que el passat 14 de juny es van reunir amb la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, per abordar aquesta qüestió. El maig passat, els regants van apuntar que l’energia que genera el salt, a més d’ingressos per la venda d’electricitat, permetria abordar la modernització de 2.000 hectàrees del sector 1, que inclou Castillonroi, Alfarràs i Almenar, com ja va avançar SEGRE.
Les centrals de Llesp i Espot, les pròximes a la llista
Les concessions hidroelèctriques de les centrals de Llesp, Espot i la Plana són les pròximes que caducaran a les comarques de Lleida. En concret, ho faran l’any 2028. Les seguiran la central de Sant Maurici el 2029 i les del Pont de Suert i la Torrassa, les dos el 2030.A partir de la pròxima dècada, entre el 2032 i el 2045, vencen set concessions més. Són les de Boí (2032), Mal Pas (2038), Lleida ciutat i Térmens (2039), Aitona (2041), Anserall-III (2042) i Molí de Llavorsí (2045). Entre els anys 2054 i 2060 expiraran les d’Oliana (2058), Vielha-II i Escales (2054), Pont de Rei (2059) i les d’Estany Gento i Esterri (2060). Trenta-tres concessions més a Lleida caducaran a partir del 2061, entre les quals les de les centrals de Balaguer, Camarasa i Canelles.