TRIBUNALS INTERLOCUTÒRIA
Un jutge fa fora de casa una dona de Lleida perquè no l'agredeixi la filla
Ha dictat sengles ordres de protecció entre elles, que s'han creuat denúncies || A la casa viuen tres nets i prioritza el dret a l'habitatge dels menors
Imatge dels jutjats de Lleida.
Denunciar maltractaments per part de la teua filla i veure’t obligada per una interlocutòria judicial a anar-te’n de la teua pròpia casa. Això és el que li passa a M.R.M., una lleidatana de 62 anys que vol fer públic aquest insòlit cas en aquest diari. La història es remunta al passat 17 d’abril, quan es va produir una discussió familiar.
“Porto molt temps patint maltractaments per part de la meua filla i aquell dia va vessar el got. Vaig trucar als Mossos d’Esquadra perquè em va pegar. Els policies em van dir que la denunciés i així ho vaig fer.
Però, per a la meua sorpresa, ella també em va denunciar per agressió. No és veritat, mai li he pegat.” Al domicili també resideixen l’exmarit i alhora pare de la noia i els tres fills d’aquesta, menors d’edat. La policia va derivar el cas als tribunals i el jutjat d’instrucció 2 de Lleida es va fer càrrec de la investigació i ha dictat una interlocutòria de mesures cautelars mentre el cas no arriba a judici.
La Fiscalia va demanar ordres de protecció recíproques entre mare i filla. La jutge arriba a la conclusió que “es dedueix l’existència clara d’una agressió mútua entre la mare i filla” i “es desprèn l’existència d’una mala relació i la impossibilitat de convivència entre elles”. Per tot plegat, “apreciant que existeix aquesta situació objectiva de risc entre mare i filla, s’acorda l’ordre de protecció recíproca per la qual cosa es prohibeix a les dos atansar-se a una distància inferior a 100 metres de l’altra i dels seus domicilis”.
No obstant, afegeix que “en el cas de la María [nom fictici de la filla] serà el domicili familiar en el qual resideix, amb la finalitat de protegir el dret d’habitatge dels fills menors d’edat fins que, pels serveis socials o per si mateixa, no pugui procurar-se un domicili per a si i per als seus fills”. Tampoc poden mantenir comunicació. En canvi, la jutge denega l’ordre de protecció que va sol·licitar el pare, que també va presentar denúncia.
L’ordre d’allunyament té un any de vigència.
“Pago la hipoteca i me n’he hagut d’anar a viure amb els altres fills”
? “La situació és insostenible. Com a mare sempre he intentat ajudar la meua filla i li vaig oferir tornar a casa després que tingués una mala experiència.
Els meus altres fills em van recomanar que no ho fes perquè em portaria problemes però soc la seua mare”, explica M.R.M. a aquest diari. L’afectada afegeix que “segueixo pagant la hipoteca d’una casa en la qual no puc estar i he hagut d’anar-me’n a viure amb els meus altres fills, que em donen suport amb tot”.
Afirma que “feia anys que m’insultava, em vexava i patia maltractaments però no volia denunciar-la perquè soc la seua mare”. La dona comenta que tota aquesta situació li ha afectat la salut mental i té ansietat, entre altres problemes. “És un malson.
No sé com ha pogut passar-me aquesta situació. Sort que la família em dona suport.”
