“És un treball conjunt i hem d'estar perfectament coordinats”

Un equip GRAE de la Seu d’Urgell explica a SEGRE com és el seu funcionament. “Rebem l’avís i, amb les dades que ens faciliten, decidim quin material hem de portar. No és el mateix un rescat d’escalada o en un barranc que la recerca d’una persona desorientada”, explica Arnau Julià, rescatador dels GRAE des del 2007.

El seu company Èric Riba, a la unitat des de fa un any, afegeix que “cal anar ràpid, però el més important és anar preparat”. També és essencial el material sanitari que s’ha de portar. Sandra Santuré, metge del SEM, afirma que “la simple presència d’un sanitari ja tranquil·litza els atesos.

Per exemple, posar analgèsia ajuda molt”. L’helicòpter de rescat és un altre element essencial. Els GRAE de Lleida utilitzen un BELL429, considerat un dels millors aparells per prestar serveis de recerca i rescat a tot el món.

El de la Seu va ser el primer que hi va haver a Espanya i Interior hi ha destinat 4,5 milions. La grua de l’aeronau permet fer maniobres des de més altura, ja que el cable té més longitud, i permet operar de forma efectiva des d’uns noranta metres. També pot desplaçar-se a més velocitat.

Assoleix els 290 km/h i pot arribar als 7.000 metres d’altura. “El primer que fem a l’arribar al punt de rescat és fer una anàlisi del terreny per determinar si es pot aterrar o, al contrari, s’ha de fer amb un gruatge. A més, hi ha molts condicionants, com el temps que fa”, comenta el pilot Pol Tomàs.

Per la seua part, Marc Morer, operador de grua, afirma que “és un treball en equip i hem d’estar perfectament coordinats”. El seu enemic és l’ocàs, “ens obliga a fer rescats a contrarellotge”, i lamenten algunes negligències. “Des d’una persona que demana un rescat perquè ha perdut una sabata en una via ferrada fins a altres que van equipades amb un casc de moto”, expliquen a més els rescatadors.