'Corsa' a Aran perquè l'aranès sigui llengua vehicular

La Val d’Aran va celebrar ahir la Corsa d’Aran per sa Lengua, que en la vint-i-vuitena edició va reivindicar l’ús de l’aranès com a llengua vehicular en l’ensenyament. Sota el lema Cap pas endarrèr, aranés lengua veïculara, tres marxes lúdiques van sortir des de Les, el Port de Vielha i Montgarri en direcció a Vielha, on es va tancar l’acte amb els parlaments i l’actuació musical de Nadau. La jornada popular recupera aquest any el format habitual després de la pandèmia i, com a novetat, l’acte central es va traslladar a la plaça d’Aran, on hi ha l’escultura d’André Ricard, dedicada a la llengua aranesa.

La carrera l’organitza el col·lectiu Lengua Viua l’últim diumenge de juliol des del 1993. Arran de la situació creada per l’aprovació de la llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament, l’edició de la Corsa d’aquest any va posar èmfasi a reivindicar la continuació de l’aranès com a llengua vehicular. Tot i que des del Govern afirmen que l’aranès ho és, des del Conselh Generau d’Aran demanen que es modifiqui la llei perquè la vehicularitat quedi explícita, va afirmar la consellera de Coneixement d’Aran, Angelina Cases.

En aquest sentit, la presidenta de Lengua Viua, Imma Caubet, va destacar que la cursa d’aquest any és “més reivindicativa que mai”, ja que els infants que no aprenen aranès a casa l’aprenen a l’escola i si aquesta llengua deixa de ser vehicular, el seu futur quedarà compromès. “La llengua és un tresor importantíssim que cal conservar”, va afirmar. Segons la presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran, Rosa Maria Salgueiro, l’ús social de l’aranès perd força als carrers per la influència del castellà.

Diversos participants van dir que van assistir-hi “per tradició” i perquè és una manera de defensar la llengua i la identitat pròpia de la Val d’Aran.