Sequera i bombatges per a reg fan emergir de Canelles l'antic poble de Blancafort

La sequera i bombatges per assegurar el reg al Canal d’Aragó i Catalunya han fet emergir de les aigües del pantà de Canelles les ruïnes de l’antic poble de Blancafort i l’ermita de Sant Salvador. Van quedar negats per la construcció de l’embassament fa més de mig segle i havien estat ocults sota la superfície des de l’última gran sequera, fa més d’una dècada. Blancafort va ser un municipi fins al segle XIX, quan va quedar adscrit al de Tragó de Noguera.

Aquest, al seu torn, va desaparèixer el 1964 amb la construcció del pantà de Santa Anna i el seu terme es va incorporar a Os de Balaguer. El poble i l’ermita tornen a ser visibles per la caiguda de reserves a Canelles, al 37% de la seua capacitat amb 250 hectòmetres cúbics. Per garantir el reg a l’Aragó i Catalunya es va posar en marxa al juny el retrobombatge de Coll de Foix, que porta aigua de la Ribagorçana a la zona oscenca del regadiu.

Aquesta situació es dona mentre municipis com Baix Pallars, Llimiana, Esterri d’Àneu i Vilanova de Meià apliquen restriccions al consum d’aigua potable i cada vegada més ajuntaments demanen reduir el consum. Per la seua part, Bellver de Cerdanya va alçar ahir el veto a utilitzar l’aigua per regar.

Una iniciativa sorgida a Lleida pretén fer visible la gravetat de la sequera a la província i la resta de Catalunya, a través de la publicació en xarxes socials d’imatges de l’estat actual dels pantans, sovint des de l’aire a vista de dron. Fotos i vídeos d’una trentena de voluntaris, molts d’ells lleidatans, es publiquen sota l’etiqueta #sequeradel22. Carles Rabadà, impulsor del projecte, va indicar que publiquen també imatges de qualsevol que hi vulgui col·laborar.

Desviació de cabal i noves retallades en els regadius

La persistent sequera ha obligat a desviar cabals des de la conca de la Ribagorçana al Canal d’Aragó i Catalunya (que proveeix més de 100.000 hectàrees entre Osca i Lleida) per assegurar aigua a la zona oscenca ja que Barasona només emmagatzema 59,5 hectòmetres quadrats en aquests moments. Ho fa a través del retrobombatge a Coll de Foix, a Alfarràs, que eleva 4 metres cúbics d’aigua per segon, fins a la Llitera des de mitjans de juny. Al seu torn, els regants han augmentat els prorratejos fins a 0,48 litres per segon i hectàrea i els aniran regulant per minimitzar el consum.

Dos dels embassaments de la conca de la Ribagorçana, Canelles i Santa Anna, estan per sota de la mitjana, al 37% i 45%, respectivament.El Canal d’Urgell va retallar ahir cabals al Principal de 29 a 27 metres cúbics per segon. La intenció és anar disminuint-los per garantir els proveïments. Oliana i Rialb, al Segre, que segueix en situació d’emergència, estan al 50% i al 15,3%, respectivament.

Rialb només emmagatzema 61 hectòmetres cúbics, una cosa inèdita des del 2008.D’altra banda, les tempestes van tornar ahir al Pirineu. A Organyà es van registrar 38,1 litres per metre quadrat en mitja hora i també va caure pedra. A Navès les pluges van deixar 24,5 litres en només 30 minuts, segons el Meteocat.