“És una llàstima veure el pantà pràcticament buit després de tants sacrificis per construir-lo”

La vella Tiurana ha tornat a emergir del fons del pantà de Rialb a causa de la sequera, que ha reduït les reserves de l’embassament a només 54 hectòmetres cúbics, el 13% de la seua capacitat. És la segona vegada que succeeix. Ja va passar a finals del 2007, després que l’aigua del Segre negués el poble el 1999.

Això ha permès que alguns dels antics veïns d’aquesta localitat de la Noguera hagin tornat a passejar pels carrers i l’antiga carretera, encara reconeixibles malgrat que els edificis van ser demolits. Allà recorden amb nostàlgia on eren les seues cases i què feien al poble fa més de 23 anys.

Carme Riu i Modesto Carabassa, antics veïns de Tiurana, han aprofitat aquesta ocasió per tornar a trepitjar el terra d’aquell que va ser el seu poble, on van passar tants anys. “És una llàstima tant sacrifici per construir un pantà que ara està gairebé buit”, afirma Carme Riu, de Cal Sastre. “Ens va costar tants disgustos desprendre’ns de les nostres cases i les nostres coses que ara veure l’embassament gairebé sec i el lloc on era Tiurana ens remou profundament i ens porta records dolorosos.”

El procés d’expropiació i demolició del municipi de Tiurana va ser llarg i polèmic. “Jo vaig viure al carrer del Pou fins als 45 anys i el meu fill pescava de nen al Segre”, rememora Riu. “Ara viu a Ponts, com molts altres veïns, tots vam haver de marxar. Tinc 73 anys i una casa a Solés que, en certa manera, ha estat un bàlsam per curar la llàstima que ara ha tornat”, assenyala.

“I què hi farem?”, diu Modesto Carabassa, antic veí del número sis del carrer Major i que ara té 75 anys. “Veure-ho tot així, sec, fa molta ràbia, però és el que es va decidir aleshores sense tenir en compte futures repercussions. L’administració ens havia avisat des de feia temps i jo vaig ser dels primers a marxar a l’Hospitalet (Barcelona). La meua família sempre ha estat per aquí i ara viu a Ponts. No he perdut el contacte i mai no ho faré. També vaig a Solés quan puc amb el meu germà”, assegura.

Riu i Carabassa van passar el matí de divendres a l’antiga Tiurana. “Per aquí hi havia l’ajuntament, per allà el bar, per allà el pou”, van recordar. “Ara només hi ha una gran esplanada, fang, alguns senyals i coses antigues: un senyal de circulació, un carretó, coses que van quedar abandonades i que han sortit del fons del pantà”, van dir.

L’alcalde, Àngel Villarte, assegura que “és com veure un fantasma. Sents amor i dolor i tornes a recordar els mals moments malgrat que ara hi ha un nou poble”.