Ampliaran la Xarxa Natura per primer cop en tretze anys amb boscos de ribera

La Generalitat ha posat en marxa la primera ampliació de la Xarxa Natura a Lleida en més d'una dècada, amb la incorporació de desenes d'hectàrees de boscos de ribera del Segre i alguns dels seus afluents a la Cerdanya lleidatana. El projecte per protegir aquests espais naturals ha fet el primer pas amb un procés de participació.

La Generalitat ampliarà els espais naturals protegits a la Xarxa Natura a Lleida per primera vegada en més d’una dècada, amb la incorporació de diverses desenes d’hectàrees de boscos de ribera del Segre i els seus afluents en municipis de la Cerdanya lleidatana. Aquest projecte, que engloba també altres paratges de la resta de Catalunya, ha fet el seu primer pas amb l’obertura d’un procés de participació ciutadana que es prolongarà fins al 30 de setembre.

La proposta per estendre la Xarxa Natura a Lleida engloba boscos de ribera dels municipis de Prullans, Bellver de Cerdanya, Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya. Suposa ampliar una gran zona de protecció natural ja existent, denominada Riberes de l’Alt Segre. La Generalitat planteja afegir-hi boscos en els marges d’aquest i altres rius com el Duran, la Llosa i el del Molí.

També preveu incorporar boscos de diversos torrents, com el de Llevador, del Cabiscol i de Fontanals. En total sumen una superfície forestal d’unes 80 hectàrees.L’última modificació de la Xarxa Natura a Lleida es va portar a terme l’any 2009, amb una ampliació de més de 16.000 hectàrees en diverses zones de protecció d’aus (zepa) de les comarques del pla de Lleida i canvis en els límits de la reserva de Boumort, al Pallars Jussà. Aquesta xarxa d’espais protegits suma una mica més d’un milió d’hectàrees a tot Catalunya, de les quals unes 390.000 corresponen a paratges naturals de Lleida.Davant de les grans extensions de terrenys que conformen la Xarxa Natura, l’ampliació que proposa ara la Generalitat a Lleida sembla molt modesta.

És el resultat d’estudis elaborats en els últims anys, en el marc d’un projecte Life batejat com Alnus, finançat per la UE i dedicat a la conservació dels boscos de ribera. El procés de participació va arrancar el 15 de juliol i els documents preliminars apunten a possibles mesures per afavorir la gestió d’aquests espais, així com compensacions al territori per millorar l’acceptació social d’aquesta mesura de protecció, que ha topat de vegades amb oposició.

Acords de custòdia i compensacions al territori

Els primers documents del procés de participació ciutadana apunten a la necessitat d’un finançament suficient per a la conservació d’aquests espais naturals.

Plantegen la possibilitat d’acords de custòdia per canalitzar els recursos a través d’associacions, a fi que “la societat civil organitzada contribueixi a fer projectes de custòdia amb els propietaris” de terrenys protegits. La implicació ciutadana es planteja també en termes d’“aportacions voluntàries” per part dels visitants d’aquests espais naturals per col·laborar amb la seua conservació “seguint el model anglosaxó”. D’altra banda, la documentació recull també la necessitat de compensacions per evitar “oposició del territori i que bloquegi projectes”.

Per això, suggereix que seran necessàries negociacions amb particulars i col·lectius propietaris de terrenys per “comprar algun dret de tala o fer alguna expropiació”.

El 36% del sòl protegit de tot Catalunya

Lleida suma més d’una tercera part del sòl protegit de la Xarxa Natura de tot Catalunya. Les seues 389.795 hectàrees suposen un 36% de les 1.062.371 que hi ha a tot el territori català.

La protecció i la conservació del medi natural implica limitacions a activitats humanes, una cosa que en ocasions ha estat objecte de protestes a Lleida. Les més importants van tenir lloc arran de la declaració el 2003 de zones de protecció d’aus a les comarques del pla, que va ser objecte de litigis amb la UE i va suposar retallar el reg en bona part de les finques del canal Segarra-Garrigues.