Lleida té la producció hidroelèctrica més baixa en vint anys

La sequera ha provocat la caiguda més gran de la producció hidroelèctrica a Lleida en més de vint anys a les centrals d'Endesa, principal concessionària a la província. La companyia va corroborar que estudia tancar o reduir l'activitat d'algunes de les centrals a partir del setembre, després que Acciona ja hagi aturat la de Rialb.

La producció hidroelèctrica de Lleida en el que portem d’any ja és la més baixa en més de dos dècades com a conseqüència de la sequera. Així es desprèn de les dades d’Endesa, la principal concessionària de centrals a la província. La companyia va indicar que la generació conjunta de totes les seues instal·lacions lleidatanes entre els mesos de gener i juliol és la més baixa des del 2001, data a la qual es remunten els primers registres de l’empresa. La situació és similar a la del conjunt de Catalunya, i a Espanya aquest ja és el pitjor en els últims trenta anys, segons dades publicades pel ministeri de Transició Ecològica. Les centrals d’Endesa a Lleida han produït entre el gener i el juliol un 18% menys d’electricitat que l’any passat i un 35% menys que la mitjana de l’última dècada (com va avançar SEGRE el 5 d’agost).

Davant de l’escassetat d’aigua als embassaments, Endesa estudia la possibilitat d’aturar o reduir l’activitat d’algunes de les centrals a partir del pròxim mes de setembre. És una cosa que el grup Acciona ja ha fet a la de l’embassament de Rialb, a només el 6,4% de la seua capacitat i en continu descens. Per ara aquesta és l’única instal·lació hidroelèctrica parada per la sequera a les comarques lleidatanes, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).Endesa estudia paralitzar o reduir l’activitat de la central hidroelèctrica de Camarasa una vegada finalitzi la temporada de reg al setembre, si aleshores la sequera no ha remès.

La conca del Segre es troba en estat d’emergència per l’escassetat d’aigua i el Canal d’Urgell, que agafa el cabal d’Oliana i Rialb, ja ha reduït la dotació als regants en diverses ocasions al llarg d’aquest estiu.Al marge del Segre, la companyia elèctrica valora també la possibilitat d’estendre els tancaments i reduccions de producció a partir de la tardor a la central de la presa de Sant Antoni, a la conca de la Noguera Pallaresa; i també a les dels pantans d’Escales, Canelles i Santa Anna, a la de la Noguera Ribagorçana. Així mateix, estudia reduir el cabal de canals com el de Seròs en coordinació amb la CHE.

De navegar a recórrer a peu el fons sec de grans embassaments lleidatans

Les reserves del pantà de Canelles han caigut de manera progressiva fins a situar-se en un 33 per cent de la capacitat. L’escassetat d’aigua impedeix la navegació des de fa més d’un mes, i provoca que llocs que, fins fa poc, eren únicament accessibles a bord d’embarcacions, ara únicament es puguin visitar a peu, recorrent el llit sec del pantà. Es tracta del cas del paratge conegut com la muralla de Finestres. Imatges de l’aplicació Google Maps mostren l’aspecte que presentava l’any 2015 davant de l’actual: està completament sec i només la marca horitzontal que va deixar el pas de l’aigua en el paisatge evidencia que aquest espai forma part d’un dels grans pantans del Pirineu.

Si bé la sequera ha interromput part de l’activitat turística ja establerta a Canelles i l’entorn, també ha atret uns visitants inesperats: persones que van a llocs fins fa poc coberts per les aigües dels pantans. Formen un “turisme de sequera” que a Lleida ha pogut veure’s aquest estiu a Rialb. El retrocés de les reserves fins a poc més del 6 per cent de la capacitat de l’embassament ha fet emergir les restes de l’antic poble de Tiurana, i des d’aleshores han anat rebent visites de persones sense vincles amb el municipi, atretes per la curiositat.