SEGRE

ESNOTICIA

Un mandat ple de relleus

Un de cada deu municipis de Lleida ha canviat d'alcalde des del 2019 || Rècord de censures, i també per pactes de govern, dimissions i defuncions

La moció de censura que va desbancar Gerard Sabarich (PDeCAT) i va fer president Carles Isús el 2019.

La moció de censura que va desbancar Gerard Sabarich (PDeCAT) i va fer president Carles Isús el 2019.M. MONNÉ

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un de cada deu ajuntaments de Lleida arribarà a les eleccions del 2023 amb un alcalde diferent del que va elegir el 2019. Des d’aleshores hi ha hagut canvis a l’alcaldia de 23 dels 231 municipis de la província, i una quarta part es deu a mocions de censura. Amb la d’ahir a Puigverd de Lleida són set en aquest mandat, una xifra a la qual no s’havia arribat mai a les comarques lleidatanes en aquest segle.

La censura de Puigverd de Lleida és la més tardana que es recorda a Lleida, a només nou mesos i tres dies de les eleccions, que se celebraran el 28 de maig del 2023. Altres han precipitat canvis a les alcaldies de Sant Ramon, Maldà, Ponts, Cervera i Gimenells, així com a la presidència del consell del Pallars Sobirà. Aquesta va ser la més primerenca: es va votar 41 dies després de l’inici del mandat.

A això s’hi sumen onze dimissions, entre les quals destaquen la de Bernat Solé, que va cedir a Sílvia Fernàndez l’alcaldia d’Agramunt per ser conseller d’Exteriors; i la de David Rodríguez, que va renunciar a Solsona per ser secretari de Governs Locals. A Almacelles, Josep Ibarz va dimitir després d’una sentència que havia d’inhabilitar-lo per contractes irregulars abans que fos ferm. Francesc Xavier Porta va deixar l’alcaldia de Bellver arran de denúncies per suposades obres il·legals.

L’alcaldessa de Puiggròs, Montse Ruiz, va renunciar per discrepàncies al seu govern. Acords per compartir l’alcaldia van motivar canvis a la Seu, Alcarràs, la Granadella i Odèn. Finalment, en aquest mandat han mort dos edils històrics: Francesc Borrell, de Salàs de Pallars; i Ramon Pintó, de Granyanella i últim dels que exercien com a alcaldes des del 1979.

Una postconvergència fraccionada i hegemonia sobrevinguda d’ERCDesprés dels comicis del 2019, JxCat es va situar com a força hegemònica a Lleida amb 109 alcaldies i ERC en va obtenir 89. Ara JxCat en té 107 i els republicans, 93. La resta es reparteix entre socialistes, CUP, PP i independents.

La fragmentació de l’espai polític postconvergent, primer amb Junts i després amb formacions com Impulsem Lleida, ha donat a ERC una hegemonia sobrevinguda. Els que es van presentar a les passades eleccions sota les sigles de JxCat busquen ara reconstruir la unitat.

Una xifra rècord i la majoria amb EsquerraLes set mocions de censura d’aquest mandat són un rècord a Lleida.

Tres han donat a ERC les alcaldies de Cervera, Ponts i Maldà. Els republicans van donar suport també a la censura al consell del Sobirà i a Sant Ramon, on un edil de Junts, Josep Maria Ribera, va desbancar l’alcalde del seu mateix partit. Junts, al seu torn, va prendre ahir a Esquerra l’alcaldia de Puigverd de Lleida.

A Gimenells, PSC i PP van desbancar el govern d’independents.

Des de nomenaments fins a la inhabilitacióEls alcaldes d’Agramunt i Solsona van dimitir per ocupar càrrecs a la Generalitat. El d’Almacelles ho va fer després d’una sentència que l’inhabilitava i el de Bellver, davant d’acusacions d’obres il·legals.

També s’han retirat els de Sort, les Borges, Artesa de Segre, Bell-lloc, Aspa, Puiggròs i Bellaguarda.

Alternança acordada i un pacte incomplertAcords per compartir l’alcaldia s’han complert a la Seu, Alcarràs, la Granadella i Odèn. A Puigverd de Lleida, la negativa d’ERC a cedir l’alcaldia al PSC, tal com van pactar, va provocar la moció de censura.

tracking