Quantes piscines hi ha a la província de Lleida?

Lleida té 8.046 piscines, entre les públiques, les comunitàries, les d’hotels i les d’habitatges particulars. Això suposa una mitjana d’una per cada 55 habitants, inferior a la del conjunt de Catalunya, amb una per cada 40 persones. En el pitjor episodi de sequera en més d’una dècada, cada vegada més ajuntaments lleidatà exigeixen estalviar aigua potable, i amb aquesta finalitat prohibeixen utilitzar-la per a finalitats lúdiques com omplir piscines.

Segons dades de la direcció general del Cadastre, la pràctica totalitat de les piscines de Lleida són a l’aire lliure (7.865 davant només 181 de cobertes). Algunes han aflorat en les darreres revisions cadastrals que s’han dut a terme en els últims anys. A nivell municipal, la ciutat de Lleida en concentra 1.463.

La segueixen, per aquest ordre, Alpicat (493), Tàrrega (357), Alcoletge (254), Balaguer (251), les Borges (178), Torrefarrera (171), Puigverd de Lleida (161), Cervera (150) i Vilanova de Segrià (143). Per la seua part, al Pirineu, les localitats que tenen més piscines són Tremp (67) i la Seu d’Urgell (60).Els ajuntaments de Baix Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Esterri d’Àneu i Bellver de Cerdanya són alguns dels que han vetat a Lleida l’ús d’aigua potable per omplir piscines en un dels estius més calorosos que es recorden (vegeu el desglossament). Tanmateix, la majoria filtren i recirculen l’aigua que contenen, la qual cosa en redueix el consum de forma considerable.

D’altra banda, l’escenari d’escassetat d’aigua que es registra a tot Catalunya també ha portat urbanistes i ecologistes a posar en qüestió el model urbanístic de cases i urbanitzacions amb piscina.

A Lleida ciutat la segueixen Alpicat, Tàrrega i Alcoletge, i Tremp i la Seu lideren el rànquing al Pirineu L’empresa concessionària del servei, Cassa, informava ahir els veïns que poden beure aigua de l’aixeta

En el conjunt de l’Estat hi ha un total d’1.266.000 piscines, segons les dades del Cadastre. Això es tradueix en una per cada 37 habitants. En aquest sentit, les comunitats amb les ràtios més elevades són les illes Balears, amb 17 habitants per piscina; el País Valencià, amb 21; i Castella i Lleó, amb 25.

On hi ha menys concentració és al nord d’Espanya. A Astúries es troba una piscina per cada 258 veïns i a Cantàbria, una per cada 140. Les estadístiques no recullen les dades del País Basc i Navarra.

Així mateix, Madrid, Còrdova, Marbella i Múrcia són les localitats espanyoles que concentan un major número d’aquests equipaments.

Continuen els problemes de terbolesa a l’aigua de boca

Bellpuig es va afegir ahir als municipis de l’Urgell que han recomanat als seus veïns no beure ni cuinar amb aigua de l’aixeta que reben del canal d’Urgell perquè és tèrbola. Segons l’alcalde, Jordi Estiarte, “dilluns la companyia responsable del servei de l’aigua ens va informar que, malgrat estar una mica tèrbola, era apta per al consum però les últimes pluges n’han empitjorat la qualitat i ja no ho és”.

A l’Urgell, recomanen no beure ni cuinar amb aigua de l’aixeta als municipis de Sant Martí de Riucorb, Vallbona de les Monges, Nalec, Belianes, Maldà i Bellpuig (vegeu SEGRE d’ahir). Agramunt, que divendres va vetar el consum de l’aigua de l’aixeta, va informar ahir que ja es pot beure i cuinar-hi, ja que els paràmetres de terbolesa van tornar a ser dins de la normalitat, segons CASSA, l’empresa concessionària del servei (vegeu les claus).A la Noguera, l’empresa concessionària Agbar també recomana a la població que s’abstingui de beure i cuinar amb aigua de la xarxa pública als nuclis de Colldelrat, Tudela, Seró i Vilves, tots al municipi d’Artesa de Segre, on també s’ha detectat terbolesa per sobre del llindar que fixa la normativa.Pel que fa a Mollerussa, l’empresa que gestiona el servei, Agbar, va indicar que s’està treballant en la millora de la qualitat de l’aigua i que el problema estarà solucionat d’aquí a dos o tres dies, segons fonts del consistori. Al Pla, l’ajuntament del Palau va assenyalar que la planta potabilitzadora treballa al màxim però encara no recomana l’ús de l’aigua de l’aixeta per beure i cuinar.

El mateix passa a Vilanova de Bellpuig, on asseguren que es restablirà el servei ben aviat. Fonts del Canal d’Urgell van assegurar que l’aigua pel Principal ja baixa neta i els problemes s’aniran resolent quan es renovi l’aigua dels dipòsits.

L’estiu més calorós en 82 anys i 105 dies amb més de 30 graus

Lleida ciutat viu l’estiu més calorós dels darrers 82 anys. Després que al maig ja es batessin tots els rècords, els mesos de juny, juny i agost també han polvoritzat els registres. Així, la primera vegada que es van assolir els 30 graus a Lleida va ser el 10 de maig i vuit passat dies després van arribar els 35 graus més primerencs.En aquest sentit, el meteoròleg Armand Álvarez va assegurar, en declaracions a TV3, que s’han registrat 105 dies amb temperatures superiors als 30 graus. En 52 jornades els termòmetres han marcat més de 35º i en 7 d’aquests han estat per sobre dels 40 (quatre ocasions al juny, dos al juliol i una a l’agost). També hi ha hagut 46 nits tropicals.Una de les temperatures més altes registrades a Lleida en el que va d’estiu van ser els 40,8 graus de Gimenells el 12 d’agost. No obstant, el rècord el continua ostentant Alcarràs, amb 43,8 graus el juny del 2019.