Arranca el curs més primerenc, un 20% més car per a les famílies i sense Covid

Demà dilluns arranca el curs escolar més primerenc, a l’haver-ne avançat la Generalitat l’inici una setmana, per a 36.483 alumnes d’educació Infantil i Primària de Lleida. Dimecres tornaran a classe els d’ESO, Batxillerat i Formació Professional.

Serà el primer en tres anys que s’iniciarà sense restriccions Covid, malgrat que alguns centres mantindran les entrades i sortides esglaonades i per diferents accessos després de constatar l’eficiència d’aquest sistema. Tampoc hi haurà vagues perquè el sindicats les van desconvocar a l’acceptar una proposta in extremis d’Educació de reduir una hora lectiva als docents i contractar-ne 3.472. Això sí, la tornada a les aules comporta aquesta vegada una despesa al voltant d’un 20% superior que l’any passat, segons estimacions de l’Affac (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya).

La presidenta, Belén Tascón, argumenta que aquesta xifra inclou la pujada general de preus per la “inflació desbocada”, l’increment de les quotes per a material i el del preu màxim del menjador escolar, un 3,5%, fixat per Educació. Afegeix que el canvi dels currículums educatius ha obligat a modificar llibres de text, situació que va en detriment de la socialització de llibres, que redunda en un menor estalvi de les família. Alguns centres expliquen que han reduït els materials, però reconeixen que “les famílies protesten perquè la vida està molt cara, en general”.

Així mateix, la presidenta de l’Affac considera que “els beneficis de l’avançament de l’inici de curs són inferiors als costos” perquè la jornada intensiva provoca una “privatització del temps educatiu dels nens”, amb referència al fet que a la tarda estaran a càrrec de monitors. De fet, Educació ha tingut dificultats per trobar tots els que calen, sobretot per a zones rurals. Espera tenir-los pràcticament tots contractats demà, però alguns centres ja s’han organitzat per quedar-se un docent cada tarda.

L’avançament una setmana de l’inici del curs també ha comportat que els docents hagin hagut d’organitzar la tornada a les aules en només dos o quatre dies. “Abans teníem més marge”, indica el director d’un centre de Secundària, que considera aquesta mesura “una operació de maquillatge de cara a la galeria” i alerta també de la calor que hauran de suportar a les aules. La directora d’un col·legi comparteix la mateixa opinió. “L’han avançat sense motius pedagògics de pes i sense tenir en compte les altes temperatures de Ponent”, assenyala.

La responsable d’un col·legi concertat diu que han hagut de “doblar horaris” per completar l’organització i reclama més professorat, i no només per a la pública. Una altra directora de la concertada incideix en el “poquíssim temps” del qual han disposat i veu “esperpèntic que encara no s’hagi publicat el currículum definitiu de Batxillerat” i haver hagut de programar-ho partint de documents inicials, opinió que comparteixen altres responsables de centres. Una altra directora recalca que es va avançar el curs “sense el consens de la comunitat educativa” i creu que pot “perjudicar la qualitat de l’ensenyament perquè els docents no han tingut temps de preparar el curs com altres anys”.

No obstant, d’altres van apel·lar a la professionalitat dels docents per assumir el repte. “Començarem més precipitadament, però ho farem bé”, subratlla.Una altra de la qüestions destacades és l’ordre de la conselleria a tots els centres de Catalunya de no aplicar el 25% castellà. Educació argumenta que la nova normativa aprovada pel Govern i el Parlament no xifra percentatges i remarca que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar aplicar mesures cautelars en aquest sentit. Així, els vint-i-set centres catalans que impartien alguna matèria en castellà hauran de deixar de fer-ho.

El descens de la natalitat es continua notant a les aules de Lleida, sobretot a les d’educació Infantil i Primària, en les quals aquest curs hi ha 1.042 alumnes matriculats menys (n’hi ha 36.483 en total), de manera que el descens s’ha doblat respecte a l’anterior, quan n’hi va haver 501 menys. Tanmateix, l’ESO continua guanyant estudiants. En concret, 455 fins a assolir els 19.110.

Educació no va facilitar xifres de Batxillerat i Formació Professional (FP), però aquest diari va constatar almenys una desena de cicles amb overbooking en què els alumnes en llista d’espera no podran començar el curs, tret que finalment hagin optat per una altra opció. Els estudiants sense plaça no sabran fins a finals de setembre si finalment entraran en algun cicle, ja que el dia 13 es publica la llista de vacants i el 21 la d’admesos. En aquest sentit, alguns directors d’instituts remarquen que “alguns grups començaran sense tenir tot l’alumnat matriculat” i van explicar que a banda d’estar en marxa encara la matriculació en els cicles de FP, encara tenen pendents alumnes de primer de Batxillerat que es presenten a la convocatòria extraordinària del setembre.Quant a les escoles rurals, aquest curs Educació ha hagut de tancar-ne dos al no arribar al mínim d’alumnes, la Mossèn Ramon Muntanyola als Omells de na Gaia i la de les Ventoses a Preixans.

Unes altres quatre tenen menys de deu alumnes. Són les de Tuixent i Puigverd d’Agramunt amb nou cada una, la de Tartareu amb vuit i la de Tírvia amb set. L’acord d’última hora entre Educació i els sindicats perquè aquests desconvoquessin les vagues previstes els dies 7 i 28 a canvi que tots els docents de Primària i Secundària donin una hora menys de classe a la setmana a partir del gener, la qual cosa comportarà la contractació de 3.500 més, no ha segellat la pau social en aquest sector.

Així, tant Rosa Aguilà, del sindicat USTEC-Stes (el que compta amb més representants), com Rosa Montané, de CCOO, van coincidir a acusar la conselleria d’actuar amb improvisació a l’imposar l’avenç del curs escolar sense consens i sense una organització seriosa de les activitats extraescolars de tarda. Aguilà va destacar que calia analitzar quin valor pedagògic té avançar la tornada a les aules i va destacar que les extraescolars de tarda funcionaran bàsicament com “una guarderia”. En aquest sentit, va afirmar que el conseller Gonzàlez-Cambray contradiu el seu discurs antisegregació.

“Diu que tots els alumnes han de tenir accés a extraescolars de qualitat i aquestes no ho seran”, va indicar. Aguilà i Montané van coincidir a denunciar que en alguns col·legis seran els mestres els que faran de monitors. La segona va subratllar que alguns concertats han optat per aquesta alternativa i va dubtar de la seua legalitat.

Montané va vaticinar que la baixa qualitat de les extraescolars farà que moltes famílies no deixin els seus fills al col·legi a la tarda i va apuntar que Educació ho aprofitarà per proclamar que el nombre de monitors és suficient. A més, va subratllar que molts alumnes inscrits a FP encara no saben si entraran en el cicle triat. Els alumnes dels col·legis Pinyana i Balàfia no podran estrenar demà el nou edifici que ha d’unificar ambdós centres, de manera que seguiran a les respectives seus (el primer en mòduls i el segon en un immoble molt antic) excepte els nens de P3, que aniran tots al Pinyana.

Les obres acabaran al llarg d’aquest curs i Educació encara no ha decidit si quan acabin programarà el trasllat al nou immoble d’almenys un cicle o bé esperarà al següent curs (el 2023-2024), que és amb el que compten els mateixos centres. Les obres van estar parades tres mesos perquè la contructura va demanar una revisió de costos a l’encarir-se els preus.Així mateix, està previst que a l’octubre tots els alumnes de l’antiga escola Cervantes de Lleida, fins ara en dos edificis, estiguin escolaritzats al del Canyeret.També a la capital els alumnes de quatre i cinc anys del col·legi Joan Maragall de la Bordeta hauran de començar el curs a la ludoteca municipal Parc de l’Aigua per la demora en la renovació i ampliació de les aules d’Infantil. Els treballs haurien d’haver començat el mes de juliol, però no ho van fer fins a l’agost per la falta de materials i mà d’obra.

El col·legi necessitava una aula més d’Infantil des que fa anys va acollir el Centre de Formació d’Adults Segrià, que abans estava ubicat a l’antiga escola Camps Elisis. Així mateix, tampoc estaran llestes les obres del col·legi de Vilagrassa, segons va confirmar Educació.

Els pares de P3 es ‘planten’ a Els Planells d’Artesa de Segre

La tornada a les aules no s’acosta del tot tranquila a l’escola Els Planells d’Artesa de Segre, atès que les famílies d’alumnes de P3 (primer curs d’educació Infantil) preveuen no portar-los demà dilluns a classe i concentrar-se davant del centre per tal de protestar contra un mestre que els genera “manca de confiança” després d’haver estat objecte de polèmica en altres col·legis. Educació ha assignat un altre tutor per al grup de P3 i el docent qüestionat no exercirà en solitari, però aquestes mesures no són suficients per als pares, que a dia d’avui mantenen la protesta. En tot cas, avui tenen previst reunir-se amb les famílies de tot el cicle d’Infantil per obtenir la seua opinió.

D’altra banda, la Llar d’Infantils de Tornabous no podrà obrir demà per falta de docent, tret que Educació hi trobi una solució d’última hora. Aquesta situació afecta dotze alumnes.

En primera persona

“Per a la logística familiar i per a l’evolució de la nostra filla no veiem gens clar la jornada intensiva, a la tarda escalfarà la cadira.” “Ho respectem però no ho entenem ni ho compartim.” Així de rotunds es mostren Laura Farfan i Xevi Calm, pares de la Paula i veïns de la Seu d’Urgell, que aquest any comença segon de Primària, informa C.Sans.

Farfan preferiria que la seua filla estigués al centre “aprenent i no jugant dos hores més”. “Per necessitat” han optat per apuntar-la a les activitats extraescolars gratuïtes de la tarda, perquè ambdós treballen. Tampoc estan convençuts de la bondat de l’avançament del curs. “Teníem ja programades unes vacances i no les mourem”, asseguren. La nena acudirà a l’escola els dos primers dies i tornarà a anar-se’n de vacances la resta de la setmana. Ambdós “entenen” les protestes dels professors i opinen que el Govern “ha de reconèixer i solucionar” totes les carències que denuncien.

La família ha notat un increment en els preus del material fungible de l’escola i diu que ha aprofitat per reciclar la majoria del material del curs anterior. “Tal com estan les coses, no ens en queda cap altra”, apunten.“L’Ainara comença demà segon de Primària al col·legi Mirasan, però fins al primer dia no li donen el material escolar amb la factura corresponent, per la qual cosa no sabem quant ens pujarà el preu”, explica la Sonia, la seua mare, encara que com que sap que el cost augmentarà “a l’estiu hem avançat 140 euros, així no ho paguem tot de cop”. Respecte a començar el col·legi una setmana abans del que és habitual, assenyala que a l’Ainara no li sembla bé, però creu que quan “s’adaptarà” a la rutina i quan vagi a les extraescolars, informa M. Marquès.

Tot i així, als seus pares els sembla genial “perquè l’estiu se li fa molt llarg”. A més, destaquen que “només tenim quinze dies de vacances, de forma que hem de buscar alternatives per a l’Ainara i l’apuntem en un casal d’estiu, però és més car que el col·legi”. En aquest sentit, l’avenç del curs escolar els beneficia a nivell econòmic. I és que la Sonia assegura que “la portem a un casal privat perquè els de l’ajuntament no ens van bé per horaris. Allà surten a les 14.00 i jo surto a les 15.30 de treballar”, apunta.La tornada a les aules no s’acosta del tot tranquila a l’escola Els Planells d’Artesa de Segre, atès que les famílies d’alumnes de P3 (primer curs d’educació Infantil) preveuen no portar-los demà dilluns a classe i concentrar-se davant del centre per tal de protestar contra un mestre que els genera “manca de confiança” després d’haver estat objecte de polèmica en altres col·legis.

Educació ha assignat un altre tutor per al grup de P3 i el docent qüestionat no exercirà en solitari, però aquestes mesures no són suficients per als pares, que a dia d’avui mantenen la protesta. En tot cas, avui tenen previst reunir-se amb les famílies de tot el cicle d’Infantil per obtenir la seua opinió.D’altra banda, la Llar d’Infantils de Tornabous no podrà obrir demà per falta de docent, tret que Educació hi trobi una solució d’última hora. Aquesta situació afecta dotze alumnes.La Teresita i el Jaume són pares de l’Ainhoa, de 9 anys, i el Jaume, de 6, que aquest any cursaran quart i primer de Primària, respectivament, a l’escola La Colomina de Montgai, informa L. Pedrós.

Sobre el fet que la tornada a les aules s’hagi avançat, la mare considera que “a nivell de planificació, logística i organització en l’àmbit familiar, em sembla bé que el curs escolar comenci una mica abans del que és habitual, tant per a la conciliació laboral dels pares com per començar a establir les rutines i els horaris a nivell familiar després de les vacances”. En aquest sentit, destaca que, “en el nostre cas, al no disposar del mateix període vacacional que els nostres fills, això ens obliga que hàgim de recórrer a campaments i estades durant els dos mesos d’estiu i destinar-los uns diners extra”.

Així, indica que “el juliol i l’agost són mesos en què l’economia familiar afronta un elevat cost amb els campaments i la preparació del nou curs, tant en la compra dels llibres com de la roba”. La Teresita també subratlla que “aquest any hem notat que els llibres són excessivament cars”.