Despleguen nius a Tàrrega per atreure aus rapinyaires que combatin la plaga de conills

Ecologistes de Tàrrega s’han afegit als esforços d’agricultors, caçadors i Agents Rurals per combatre la plaga de conills que fa malbé cultius a l’Urgell i altres comarques del pla de Lleida. El Grup d’Ecologia i Medi Ambient (GEMA) ha instal·lat aquesta setmana mitja dotzena de caixes niu al damunt de pals per atreure aus rapinyaires, amb l’objectiu que aquests depredadors contribueixin a reduir la superpoblació de conills. Les ha desplegat a la finca coneguda com el Pla de Lluçà, a la capital de la comarca, on aquesta entitat ecologista porta a terme projectes de gestió ambiental des del 2020.

Per fer-ho compta amb ajuts de la UE administrats per la Generalitat.El mateix GEMA es compta entre els damnificats per la plaga de conills, la voracitat dels quals perjudica els esforços de l’entitat per millorar els hàbitats naturals i afavorir la biodiversitat en aquesta finca, de 12,5 hectàrees entre els pobles de la Figuerosa i Altet. L’entitat hi ha consolidat una bassa per a amfibis, ha reparat marges i ha construït miradors per observar la fauna, entre altres accions. “Els conills es mengen tot el que plantem, com alzines i arbustos”, explica Jaume Ramon, membre de GEMA.

En aquesta mateixa situació es troben nombrosos agricultors de la comarca i de la resta del pla de Lleida. Tanmateix, els ecologistes exploren una solució inèdita fins ara a Lleida per a aquest problema, que l’entitat descriu com una “prova pilot”: esperen que els sis pals amb posadors i caixes niu per a aus rapinyaires facilitin l’arribada a la finca de Lluçà d’ocells rapinyaires, uns dels principals depredadors naturals dels conills. Aquesta iniciativa se suma a altres que s’han posat a prova aquest estiu per intentar reduir la població de conills.

La Generalitat ha autoritzat l’ús de gàbies trampa per capturar-los i les ha distribuït entre agricultors de Verdú i altres localitats perquè ells mateixos les despleguin a les seues finques, tot i que sense gaire èxit: només van atrapar amb aquestes uns quants exemplars. En vista d’aquest fet, van ser els mateixos pagesos de Verdú els que van provar un altre mètode que va demostrar que era més eficaç. A l’agost van començar a pagar un euro per cada cua de conill com a incentiu per caçar-los.

A finals del mes, els caçadors n’havien abatut més de 4.000, però ni tan sols això va aconseguir evitar que arrasessin vinyes.La ràpida proliferació de conills desborda els caçadors, que a més podrien deixar d’abatre’ls el mes d’octubre. Molts secunden la vaga iniciada diumenge per protestar contra l’exigència de la Generalitat de comunicar quan i on organitzaran batudes. Aquesta mobilització coincideix amb l’inici de la temporada de caça major, i els contraris a aquesta norma han deixat de caçar senglars mentre aquests animals danyen finques de panís de l’Alt Urgell. Asseguren que també deixaran d’abatre conills si el Govern no deroga aquesta norma a l’octubre.