Les excavacions al jaciment de Santa Coloma d'Àger deixen al descobert sarcòfags i les restes de sis individus
Les troballes s'estudiaran per conèixer l'alimentació i la salut dels habitants de la vall entre els segles V i XI
L'excavació arqueològica que s'ha dut a terme aquest setembre al jaciment de Santa Coloma d'Àger (Noguera) ha tret a la llum fragments de murs, sarcòfags de pedra i les restes de sis individus que podrien datar del segle V. Els treball, que s'han fet del 5 al 16 de setembre, han anat a càrrec del grup de recerca en arqueologia agrària de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i tenen com a objectiu conèixer com s'alimentava, quins aliments produïa i quins problemes de salut tenia la gent que vivia a la vall d'Àger entre els segles V i XI. Es tracta d'un jaciment singular per "l'alta densitat" de tombes que s'hi ha trobat i per la col·locació "intencional" d'aquestes, diu l'arqueòleg i professor de la UAB, Jesús Brufal.
Les excavacions d'aquestes darreres dues setmanes han permès reprendre els treballs de sondeig que es van iniciar l'any 2015 amb l'objectiu de trobar una basílica paleocristiana que, segons els arqueòlegs, està ubicada sota el camí del Coll d'Ares, just al costat del jaciment. De fet, en aquell moment els professionals es van endur una "sorpresa" al descobrir que hi havia més arquitectura, a banda de la basílica, i van excavar els dos primers sarcòfags.
L'actuació d'enguany ha deixat al descobert nous sarcòfags de pedra, les restes de diverses cambres funeràries a la roca i s'ha continuat delimitant diversos murs, a més de trobar indicis de foses de cista. En total, s'han excavat les restes de sis individus.
Els sarcòfags que es van trobar el 2015 daten del segle V i els expertes creuen que les noves troballes també pertanyen a aquest període. Tot i això, remarquen que cal esperar a fer les proves de radiocarboni per poder-ho confirmar.
L'encarregat de dirigir els treballs, Jesús Brufal, ha destacat que es tracta d'un jaciment singular per "l'alta densitat d'enterraments i la intencionalitat" en què es van col·locar les tombes. "És com una mena d'urbanisme i això està estès per tot el jaciment", assenyala l'arqueòleg, que també destaca el bon estat de conservació dels esquelets.
Una altra peculiaritat és que el jaciment va ser una necròpolis cristiana de manera ininterrompuda entre els segles V i XI. I és que malgrat a partir del segle VIII el territori va passar a formar part de l'Al-Àndalus, a les valls d'Àger es va seguir enterrant els difunts segons el ritual cristià.
Un cop finalitzats els treballs, la zona excavada es tornarà a tapar per evitar-ne la degradació i les restes recollides es traslladaran a la UAB on s'estudiaran per conèixer tot allò relacionat amb la producció agrària, l'alimentació i la salut de la gent que vivia en aquesta zona. "Ens interessa conèixer com menjaven i què produïen per saber quines relacions té amb l'economia", ha afegit Brufal.
Unes excavacions iniciades els anys vuitanta
En aquest jaciment arqueològic s'hi ha localitzat diverses troballes arqueològiques, des de principis del segle XX i fins al present. Les primeres excavacions es van realitzar a principis dels anys 80, i van anar a càrrec de dos arqueòlegs, Francesc Fité i Prim Bertran. L'any 1997 es va fer una segona intervenció d'urgència, a causa d'unes obres en un magatzem, i el 2011 es va fer un petit sondeig, per al programa de divulgació televisiu 'Sota terra', de TV3.
No va ser fins a l'any 2014 que l'arqueòleg Jesús Brufal, primer a través de la Universitat de Lleida (UdL), i després de la mà de la UAB, va iniciar noves excavacions els anys 2014, 2015, 2018 i 2020. Els treballs d'enguany i que van començar el 2015 s'emmarquen dins d'un projecte de recerca sota el títol 'Producció agrària, alimentació i salut entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana al nord-est de la península ibèrica'.
Poder visitar el jaciment en un futur
L'alcaldessa d'Àger, Mireia Burgués, ha explicat que encara que les restes que s'han trobat recentment al jaciment es tornaran a tapar, a la llarga al consistori vol obrir l'espai al públic. "Intentarem a la llarga fer-ho visitable, però hi ha manca de recursos i és aquí on hem de treballar perquè és important que la gent ho pugui veure i conèixer", ha declarat.