SEGRE

Els radars que més recapten a les carreteres de Ponent: una mitjana de 4 milions d'euros a l'any

L'Albi, Castelldans, Bassella, Tàrrega i Vinaixa acumulen més de la meitat de les sancions per excés de velocitat des del 2019 a Lleida

Un radar de carretera

Un radar de carreteraFoto de Denny Müller en Unsplash

Creat:

Actualitzat:

Els radars fixos instal·lats a les carreteres lleidatanes s'han convertit en una important font d'ingressos per a les arques públiques. Segons dades facilitades pel Servei Català de Trànsit, aquests dispositius han recaptat una mitjana de 4 milions d'euros anuals en els últims quatre anys, gràcies a les multes imposades als conductors que superen els límits de velocitat establerts.

Des del 2019 fins a l'agost del 2022, els 38 radars fixos actius a la província han registrat un total de 307.078 sancions, el que ha suposat una recaptació global de més de 15,6 milions d'euros. No obstant això, la pandèmia de la Covid-19 va provocar una notable disminució de la circulació i, en conseqüència, de les multes imposades durant el 2020.

Els radars més actius: L'Albi i Castelldans

Entre els radars que més multes han imposat en els últims quatre anys, destaquen els situats a l'Albi i Castelldans, tots dos ubicats a l'autopista AP-2. El primer d'ells acumula 47.245 sancions i més de 2,5 milions d'euros recaptats, mentre que el segon suma 35.427 multes i més d'1,9 milions d'euros.

Altres radars que també han registrat un elevat nombre d'infraccions són el de Bassella, a la C-14, amb 21.930 multes i 1,67 milions d'euros; el de Tàrrega, a l'A-2, amb 23.087 sancions i 1,12 milions d'euros; i el de Vinaixa, a l'N-240, amb 8.232 multes i 438.776 euros recaptats. Aquests cinc radars, per si sols, engloben més de la meitat del total de la recaptació obtinguda des del 2019.

L'impacte de la pandèmia en les sancions

L'arribada de la Covid-19 i les restriccions de mobilitat imposades per frenar la propagació del virus van tenir un impacte significatiu en el nombre de multes registrades pels radars. Així, mentre que el 2019 es van imposar 108.480 sancions, el que va suposar una recaptació de més de 6,2 milions d'euros, el 2020 aquesta xifra va baixar fins a les 74.374 multes i els 3,6 milions d'euros.

No obstant això, amb la fi de les restriccions i la progressiva recuperació de la normalitat, el 2021 es va produir un repunt en el nombre d'infraccions detectades. En concret, els radars van caçar 90.247 conductors per excés de velocitat, el que va representar una recaptació de prop de 4,1 milions d'euros.

Les dades del 2022: una tendència a l'alça

Les xifres registrades en el que va d'any semblen indicar que la tendència a l'alça en el nombre de multes es manté. Des de començaments del 2022 i fins al 25 d'agost, els radars fixos han imposat 33.977 sancions, el que ha suposat una recaptació d'1,6 milions d'euros.

Aquestes dades posen de manifest la importància dels radars com a eina per controlar el compliment dels límits de velocitat i, al mateix temps, com a font d'ingressos per a l'administració. No obstant això, cal recordar que l'objectiu principal d'aquests dispositius és vetllar per la seguretat viària i prevenir accidents.

En resum, els radars fixos instal·lats a les carreteres de Lleida han recaptat una mitjana de 4 milions d'euros anuals en els últims quatre anys gràcies a les multes imposades per excés de velocitat. Els dispositius ubicats a l'Albi, Castelldans, Bassella, Tàrrega i Vinaixa han estat els més actius, acumulant més de la meitat de les sancions registrades des del 2019.

Tot i que la pandèmia va provocar una disminució en el nombre de multes durant el 2020, les dades del 2021 i del que va d'any 2022 apunten a una recuperació de la tendència a l'alça. Aquests radars compleixen una funció essencial en el control del compliment dels límits de velocitat i la prevenció d'accidents, però també suposen una important font d'ingressos per a les arques públiques.

tracking