Ajuntaments i veïns podran instar que els okupes siguin desallotjats

La Generalitat va anunciar ahir que reformarà dos lleis perquè els veïns d’un pis okupat puguin instar el desallotjament judicial si hi ha una activitat delinqüencial o si els okupants alteren la convivència de l’edifici, sempre que l’habitatge sigui propietat d’un gran tenidor. La comunitat haurà de demanar primer al propietari que ho faci i, si en el termini d’un mes no ho ha fet, els veïns, així com els ajuntaments, estaran legitimats per acudir al jutge competent. Segons va explicar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, es reformarà el Codi Civil català per permetre que els veïns i els ajuntaments puguin actuar en cas d’inacció per part dels propietaris dels pisos okupats.

El procés serà el següent: quan una comunitat de propietaris detecti que un immoble okupat genera problemes de convivència o es cometen delictes, haurà de demanar al propietari que iniciï l’acció judicial de desallotjament. Si en un mes no ho fa, els veïns o els ajuntaments quedaran habilitats per posar una demanda al jutjat. Segons Ciuró, actualment el termini mitjà d’execució d’un desnonament és de vuit mesos.

Tanmateix, només afectarà pisos de grans tenidors, com bancs, grans immobiliàries o fons d’inversió, no en el cas de propietaris convencionals, ja que, segons la Generalitat, ja tendeixen a resoldre el problema. La previsió és que la reforma entri en vigor d’aquí a set o vuit mesos. Per la seua banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va anunciar que portaran al Parlament la modificació de la llei d’Habitatge per sancionar els grans propietaris i la passivitat davant de l’okupació delinqüencial o pertorbació de la convivència es podria sancionar des dels 9.000 fins als 90.000 euros.

A més, s’obligarà a cedir els pisos a l’administració per a ús social. Segons Drets Socials, un 4 per cent dels pisos de caràcter públic estan ocupats i d’aquests, en un de cada quatre “hi ha activitats il·lícites”.

Nou actuacions a la setmana per pisos okupats a Lleida el 2021

Els Mossos van dur a terme l’any passat més de 470 actuacions en 52 municipis lleidatans per incidents relacionats amb la convivència en pisos okupats. Així mateix, el 2021, van comptabilitzar un total de 243 denúncies a les comarques lleidatanes per okupació il·legal d’immobles. Per la seua part, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, va criticar ahir la “incapacitat” de les administracions per oferir solucions davant els desnonaments i va alertar que el problema s’imposarà “amb total cruesa” quan acabi la moratòria estatal. També va mostrar preocupació per les ocupacions il·legals. Per la seua part, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va dir que és “insatisfactori el marc jurídic vigent i demanem que pugui ser revisat”.