FAUNA GRANS DEPREDADORS
Naixen almenys sis nous cadells d'os i eleven la població del Pirineu a 76 exemplars
Quatre llorigades albirades al llarg de l'estiu en municipis francesos pròxims a Lleida || Recompte provisional, a l'espera d'anàlisis genètiques per determinar si el nombre de naixements és més gran
Almenys mitja dotzena d’ossos han nascut aquest any al Pirineu i eleven la població de la serralada a un mínim de 76 exemplars. Són les cries de quatre llorigades albirades amb les seues mares al llarg de l’estiu en municipis de França pròxims a la frontera amb Lleida, segons les primeres dades publicades aquest mes per l’Oficina de la Biodiversitat del Govern francès. Fins ara aquest organisme ha confirmat albiraments de nous cadells a les àrees frontereres d’Ustou, Bonac-Irazein i a la zona de l’Arieja.
Aquests s’afegeixen als dos cadells filmats el mes de juliol passat amb la seua mare a la Val d’Aran. El recompte de l’Oficina de la Biodiversitat és encara provisional. El mateix organisme estatal adverteix que aquests sis nous exemplars són el mínim confirmat fins ara, i que el balanç definitiu podria ser superior.
En primer lloc, perquè espera acarar les dades amb les que la Generalitat i el Conselh Generau recopilen al vessant lleidatà del Pirineu. En segon lloc, espera que arribin resultats d’anàlisis genètiques de mostres de pèls i excrements recollits als llocs on es van albirar osses i les cries. Amb aquestes proves pretenen aclarir si alguns albiraments i filmacions corresponen a una mateixa femella amb els seus cadells o bé es tracta d’exemplars diferents.La població d’ossos al Pirineu va depassar per primera vegada el 2021 el llindar dels setanta exemplars i el seu creixement s’ha accelerat durant els últims anys.
Eren menys de cinquanta el 2019 i es calcula que podrien depassar el centenar a finals d’aquesta dècada. El cens d’aquesta espècie s’actualitza cada any amb els naixements i morts conegudes, i es consideren morts els individus que no han estat albirats en més de dos anys.El creixent nombre d’ossos i les predacions a ramats, que persisteixen malgrat les mesures de protecció del bestiar, ha propiciat un ressorgiment de les protestes de ramaders i veïns del Pirineu contraris a aquesta espècie. Els programes de reintroducció per recuperar-la s’han desenvolupat durant més d’un quart de segle. En aquest temps, els albiraments s’han estès des d’Aran i el Pallars Sobirà fins al Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça.
Denuncien disset atacs a bestiar i en confirmen sis fins ara
Des de la primavera passada s’han denunciat disset predacions d’ossos a ramats del Pirineu de Lleida, de les quals sis s’han confirmat i la resta està pendent de validació definitiva. Aquestes són les dades recollides fins a finals del mes d’agost passat en el marc del projecte Lopuo, una iniciativa per al seguiment de l’os en què participen la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran. S’ha d’assenyalar que algunes presumptes predacions es van descartar al no detectar-se indicis de la presència d’ossos a la zona on es van trobar els cadàvers.Val a recordar que, el mes de juliol passat, un ramader de Puiggròs, Ramon Cornellana, va anunciar que abandonava la ramaderia extensiva al Pallars Sobirà a causa de les contínues predacions dels ossos al seu ramat. Ramaders del Pirineu, veïns del Pallars Sobirà i el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) es van solidaritzar amb el ramader afectat.