El 70% de l'energia neta prevista a Lleida fa un any està en la via morta

El 70% de l’energia renovable prevista fa un any a Lleida es troba actualment en la via morta. El setembre del 2021 es plantejaven 117 centrals solars i 42 eòliques que sumaven 3.875 MW de potència, més que les nuclears d’Ascó i Vandellòs juntes. Tanmateix, gairebé totes es van veure paralitzades un mes després. El decret llei de la Generalitat que va entrar en vigor a l’octubre exigia tornar a tramitar des de zero cada un d’aquests projectes sota noves normes, com informar els ajuntaments i obtenir acords amb el territori.

Des d’aleshores només s’han reprès 43 plantes fotovoltaiques i sis parcs de molins de vent que sumen 1.126 MW. L’últim any, la Generalitat només ha autoritzat a Lleida nou petites centrals solars que amb prou feines sumen 15 MW i ni un sol molí de vent. Els del parc eòlic de Solans, gairebé acabat i que entrarà en funcionament a finals d’any, van obtenir les llicències fa més d’una dècada.Cap de les instal·lacions autoritzades per l’actual Govern està encara en funcionament.

Des del 2019, només una planta fotovoltaica de 4 MW construïda a Talarn s’ha connectat a la xarxa elèctrica per vendre energia. Això contrasta amb les més de dos mil per a autoconsum instal·lades en teulades de naus industrials, granges, edificis públics i habitatges. Són el doble que l’any passat i el número continua creixent.El decret de la Generalitat va aturar de forma abrupta una allau de projectes per a centrals solars i eòliques que va provocar en molts casos alarma i rebuig allà on s’havien de construir.

Els promotors competien per ocupar els terrenys més aptes per desplegar molins i panells solars, la qual cosa es va traduir en una frenètica carrera per obtenir llicències. L’aturada que el Govern va decretar a l’octubre va ser el primer pas per ordenar el caòtic boom de les renovables sota noves premisses d’equitat territorial i consens amb la població. Tanmateix, gran part d’aquest camí està encara per recórrer un any després.L’actual política de renovables de la Generalitat, establerta per ERC al capdavant d’Acció Climàtica, descansa sobre tres pilars.

El primer és una companyia elèctrica pública amb la qual el Govern preveu promoure projectes d’energies netes, en solitari o amb particulars agrupats en comunitats energètiques. El president, Pere Aragonès, va assegurar aquesta setmana que es constituirà a l’octubre.El segon pilar és el pla territorial que haurà de determinar la capacitat de cada territori per acollir noves instal·lacions d’energies renovables. La Generalitat va encarregar-ne la redacció al maig, però vol consensuar-ho amb cada comarca a través dels consells.

Per a això espera que aquests creïn les seues oficines de Transició Energètica amb subvencions que el Govern els va atorgar el juliol passat.El tercer pilar és la futura llei de Transició Energètica, que planteja que les àrees amb menys centrals eòliques i solars compensin les que n’acullen més. El Govern ho debat des del març amb entitats socials a la taula de diàleg de les energies renovables. El projecte de llei encara no ha iniciat el tràmit i tant membres de la taula com l’associació de comunitats de regants Acatcor i l’entitat ecologista Ipcena van plantar la sessió de juliol per protestar per l’“escassa efectivitat d’aquest òrgan”.Mentre la Generalitat desenvolupa al seu ritme la seua política de renovables, altres actors prenen decisions que poden condicionar el desplegament de les energies netes al marge del Govern.

Així, l’Estat ha assumit el control de la major part de la capacitat de connexió de la xarxa de transport elèctrica lleidatana, necessària per evacuar l’energia de grans parcs eòlics i solars. Són uns 900 MW que preveu assignar a través de concursos. Així mateix, almenys una dotzena d’ajuntaments lleidatans delimiten àrees per a panells solars i molins a través d’ordenances i plans urbanístics, sense esperar la planificació territorial catalana.Per la seua part, promotors de centales solars i eòliques tramiten alguns dels seus projectes davant l’Estat, la qual cosa els permet esquivar els creixents requisits que exigeix la Generalitat.

Catorze contractes per accelerar les renovables a la província

La contractació de 14 persones s’ha convertit en un factor clau per accelerar el desenvolupament de les energies renovables a Lleida. Dos d’aquests contractes són per reforçar els serveis tècnics de la Generalitat, després de constatar que l’escassetat de personal frena la tramitació de noves centrals eòliques i solars. Acció Climàtica va obrir un primer concurs per contractar quatre enginyers industrials que va quedar desert, mentre que en una segona convocatòria en va contractar dos.

Les dos restants tornaran a sortir a concurs. Així ho van explicar fonts de la conselleria, que van indicar que també han contractat 4 administratius.D’altra banda, l’elaboració del pla territorial de renovables de la Generalitat espera que els consells constitueixin les seues oficines de Transició Energètica amb els ajuts que el Govern els va atorgar al juliol. Cap comarca lleidatana, ni tampoc el Conselh Generau, han posat en marxa les seues, tot i que esperen fer-ho aviat.

Només el consell del Pla d’Urgell ha seleccionat una persona per exercir aquesta funció, que s’incorporarà a l’octubre. El consell de l’Alta Ribagorça, per la seua part, preveu contractar els serveis d’una empresa consultora per exercir aquesta funció.